El 1973, uns dos-cents membres del Moviment Indi Americà (AIM, en les seves sigles en anglès) varen prendre el poble de Wounded Knee, dins la reserva de Pine Ridge, en protesta per les condicions de vida de la reserva i de la corrupció dels dirigents tribals —que en connivència amb el govern federal pretenien acabar amb l’oposició dels indis tradicionalistes—, declararen la independència de la seva nació, i juraren resistir fins que el govern dels EUA accedira a la seva petició i a revisar els tractats signats entre els seus avantpassats i el govern federal. La reserva pertany a la tribu Oglaga dels Lakota (una de les branques de la nació Sioux), i el lloc de Wounded Kenee fou elegit pel seu simbolisme tant per al poble lakota com per a la resta de les nacions índies, ja que allà, tingué lloc una de les darreres massacres d’indis nord-americans. El 29 de desembre de 1890, el cap indi Big Foot i uns tres-cents cinquanta seguidors, farts les condicions en què vivien en la reserva, de patir fam i fred, acamparen a Wounded Knee i aviat foren assetjats pel setè de cavalleria —el mateix regiment que, al capdavant del general Custer, havia caigut derrotat uns anys abans enfront una coalició d’indis sioux i cheyennes, en una vertadera mostra de justícia històrica—. La missió del regiment era deportar els nadius, però, no està massa clar com, començaren els trets, amb el resultat de vora tres-cents indis morts. Entre ells, a més dels guerrers, dones, infants i vells.
Els incidents de Wounded Knee de 1973, no acabaren de manera tan dramàtica. Després de la presa del poble a mans de l’AIM, aviat arribaren unitats especials de l’FBI i dels Marshals fortament armats. Els resistents, després de setanta-un dies de setge i de diferents intercanvis de trets —i tres morts pel camí—, finalment, deposaren les armes amb la promesa que s’establirien negociacions entre l’AIM i el govern federal. Els líders tradicionalistes que encapçalaren la protesta foren empresonats. I durant els anys següents, i segons s’ha pogut comprovar amb la desclassificació recent de documents, l’FBI començà a fer joc brut contra l’AIM, armant, entrenant i motivant el braç armat dels dirigents tribals contraris als tradicionalistes, autodenominats Guardians de la Nació Oglaga, que crearen una autèntica onada de violència als anys següents. Només entre 1973 i 1975 moriren més de seixanta indis de la reserva de Pine Ridge de manera violenta (algunes fonts eleven la xifra a tres-cents morts).
