La paràlisi de la societat en general es deu en bona mesura a la inèrcia amb què naveguen els partits polítics, els objectius dels quals són empíricament: llocs de treball, privilegis (robar és fer-ne un gra massa) i jugar a la política. Demane un pessic de reflexió per a comprendre i acceptar la funció actual dels polítics en general, fortament lligada per constitucions i estatuts. I demane, a la gent més jove i amb iniciativa, afegir-hi un objectiu més, que farciria de sentit allò de transformar la realitat: constituir empreses que solucionen problemes, com l’atur o l’atur jove. L’interior del país va desertitzant-se d’habitants. Adequant-lo a les necessitats per a viure i treballar les persones, molts dels seus paratges serien de millor viure que les ciutats. I a més a més, bastirien la mentalitat d’un país amb cara i ulls.
