I potser tinguem la culpa i l’error, els mateixos escriptors de la Safor, del món comarcal en general. La culpa i l’error de creure que, amb les noves tecnologies que intuíem fa temps, podríem ser tractats com els de la capital, es diga València o Barcelona. Podríem escriure i guanyar-nos-hi la vida i no ser coberts per una llosa de silenci. I, quan arribaren els nostres, fins i tot aconsellar-los en matèries que desconeixen. Però les tecnologies també saben obrir el camí al centralisme, a la tendència natural del poder, que és conservar-lo i acaparar com més càrrecs millor: tres, quatre, cinc, gràcies a una tia, d’un cosí, d’una güela… Els escriptors, encara més el comarcals, hem perdut el respecte, la mínima consideració, encara que sense els escriptors, un país no pot ser més que una acumulació de mediocritats.
