Com si tinguérem ratlles roges que fins i tot ens prohibiren pensar en l’altra banda, un diari no es pensa mai com a públic. A l’hora de fer una relació de mitjans que haurien de lliurar-se de ser privats, s’oblida la premsa diària. La tele i la ràdio, sí, per això l’afany de restablir RTVV; el diari, en canvi, no. Quines en són les raons de pes? No les he enteses mai. Menys encara quan tinc la intuïció que la cretinització de bona part de la societat valenciana es deu sobretot a certs diaris provincials i provincians. Una altra qüestió és que tant el diari com els altres mitjans, tot i ser sufragats en part per la Generalitat, haurien de tindre un consell d’administració i assessor professional i competent que gestionara el pressupost i vigilara els criteris per a preservar-hi la llibertat d’expressió.
