Trellat, professional o no, però trellat per a RTVV

Un amable lector m’envia un correu, supose que en relació amb el meu últim article sobre RTVV, que diu: “Com sempre, o mal informat, o mal intencionat”. Bé comencem! Per sort, no m’amenaça de mort, com més d’una vegada m’ha succeït, pel fet d’escriure, sinó que afig: “Mira’t els vídeos on s’explica tot”. Tot respecte a “la posició del comité d’empresa RTVV i altres persones que et donaran informació de primera mà. No et cregues tot el que lliges als diaris”. Després de Fernández Díaz, a mi les conspiracions, les mentides i la maldat intrínseca de les persones o semipersones, ja gairebé em deixen indiferent, i ho dic per a tranquil·litat de l’amable lector. Aquest mateix continua dictant-me en el correu: “copia i pega enllaç: mildenou.com/video-gandia, mildenou.com/excuses-molt-clar-model-volien“. Els lectors, amables i no amables, comprendran que em veig obligat per les circumstàncies a desistir hui de fer un brevíssim article, com faig tots els dies.

>
_{#QuinaRTVVve (Gandia 8/7/2016)}

Així doncs, m’he vist el primer vídeo, només, ja que les condicions de treball de la premsa escrita són poc generoses i no hi puc dedicar un matí sencer, per exemple. Per les tres persones que han parlat principalment en el vídeo, he tornat a deduir que el fons de la qüestió de l’antiga RTVV rau en si s’accepten els drets adquirits dels treballadors o no. M’ha cridat l’atenció, mentre desenvolupaven aquest discurs, que els preocupa i hi fan ironia, segons de qui es tracte, sobre la professionalitat. Vaig creure en la professionalitat quan era jove i la paraula em feia una certa impressió. A hores d’ara, però, crec que una certa tendència psicològica, una gana i il·lusió pel treball, fa més fruits que tota la professionalitat del món, tot siga dit tenint en compte que cadascú creu el que creu i que ens respectarem les creences. Per descomptat, això que se’n diu professionalitat està a l’abast de tothom, no és com la creativitat.

Tot i que en moltes coses que es diuen al vídeo estic d’acord, em referiré a una que es presta a confusió. Perquè argumentar que els valencians ens mereixem una bona televisió i una bona ràdio sembla discurs de polític. Els valencians tenim guanyat el cel, això sí. Però tampoc es pot xifrar la tele que ens mereixem en uns 800 treballadors, si fa no fa, perquè tothom sap que com més sucre, més dolç, si bé la realitat mana i no sempre es pot fer una feina amb tots els recursos ideals. I ja posats, ¿quina mena de discriminació pateixen les televisions i les ràdios comarcals respecte a les del centre, sempre el centre establert com la normalitat? Un minut de gravació pot necessitar dotze, deu, huit o x treballadors: dependrà de quina televisió es tracte, per desgràcia i contra el principi d’igualtat més elemental.

Un dels diguem-ne ponents del vídeo –encara que no em crec tot el que llig als diaris, ni em fie un pèl de cap periodista a priori– afirma que fa un temps, potser ha dit mig any, s’hauria pogut solucionar el contenciós dels extreballadors de RTVV amb la Generalitat per sols mig milió d’euros. I se’ls va comunicar als polítics nostres. Els conec una mica i sé que la majoria no escolten, ni sovint permeten l’oportunitat de no escoltar, vaja vostè a saber per quina raó, si per orgull o perquè es consideren més sabuts que ningú o… També he vist en el vídeo una visió massa acarnisada contra tot déu, i crec que no és temps de ser molt olímpics.

Amable lector, a pesar que no sóc professional de la concòrdia, confiem que el nou director de la nova tele i ràdio no siga massa burro i sapigueu arribar a pactes entre les dues parts en conflicte. Confiem també que els extreballadors no s’entusiasmeu en el paper de la resistència, que jugar amb els mitjans de comunicació públics valencians és jugar amb foc. Tant un servidor com molts valencians desitjaríem que tots plegats tinguéreu una miqueta de trellat. Amén.