I ara per si no hem teníem prou, provoca un segon atac gravíssim i directe a l’ensenyament plurilingüe en valencià en una escola pública de València, el Pare Català del barri de Benimaclet. Cal recordar que aquest centre va ser un de les 44 escoles públiques que van aconseguir l’obertura de línies d’ensenyament en valencià pel present curs escolar, tota una recompensa després de les repetides demandes d’obertura d’una tercera línia en valencià per l’allau, que durant anys, ha tingut de demanda d’ensenyament en valencià per part de les famílies del barri i la manca de suficient oferta per cobrir el dret a triar aquest programa a totes les famílies sol·licitants.
El Pare Català és el vaixell insígnia de l’escola en valencià a la ciutat de València, és l’escola pública referent d’un barri viu, d’un barri combatiu i basament del moviment cívic al cap i casal. Així Trobades, presentacions de campanyes, concerts per la llengua, voluntariat pel valencià, cinema en valencià, … i un munt d’activitats educatives amb una comunitat educativa sana i compromesa són la imatge que ofereix el Pare Català. És tot això el que la Consellera Català i el senyor Rafael Carbonell al capdavant, volen carregar-se. El Pare Català els fa nosa. El Pare Català és un niu de radicals, catalanistes i terroristes, paraules que més d’una vegada he escoltat d’algun dirigent del PP. Però aquesta gent ha de saber que amb el Pare Català anem totes i tots els que estimem i reivindiquem la nostra escola, l’escola en valencià.
Cal recordar que de 75 famílies que van matriculat els fills i filles en 3 anys (del 8 al 12 de juliol de 2013) al CP Pare Català, 71 volien ensenyament en valencià, això és el 94,6%. I són dues famílies les que van interposar un recurs d’alçada a la Conselleria d’Educació on demanen l’anul·lació del procediment de canvi de programa lingüístic que va enllestir el centre per la qual s’obria una 3a línia en valencià. Recurs que ara el senyor Carbonell fa valdre per tirar arrere la nova línia. Queda clar que al contrari no ho haguera fet.
Aleshores el Secretari Autonòmic d’Educació i Formació ha fomentat una incongruència gravíssima molt a consciència i ha desautoritzat la Directora General d’Innovació, Ordenació i Política Lingüística, Beatriz Gascó com explica Escola Valenciana i si la consellera d’Educació ha insistit tant amb que es farà el que diga la majoria de famílies, sembla que en aquest sentit Rafael Carbonell també contradiu M. José Català. Cal doncs, començar a desxifrar qui pren les decisions en la Conselleria d’Educació i si hi ha actualment un enfrontament entre dues faccions dins de l’Administració educativa.
A què espera la senyora Consellera a fer fora de la seua casa al senyor Carbonell.
