Jo no estava d’acord que fos amb aquesta empresa perquè no podia veure TV3 ni Canal 33 i vam acordar que, quan s’acabara el contracte, ens apuntaríem a una companyia que incloguera les televisions en català que el Govern totalitari del PP de València ens ha censurat i ha impedit tallant les antenes de la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació, que “gestionava” ACPV, perquè al País Valencià no puguem veure cap canal en la nostra pròpia llengua catalana (o valenciana). Amb una voluntat etnocida, des de l’estat i llurs sucursals, ‘semblant’ a la dels genocidis físics, lingüístics o culturals que hi ha hagut al llarg de la història; extermini pur i dur perfectament programat.
Fa mig any, quan va concloure el contracte amb Orange, decidírem donar-nos de baixa i apuntar-nos a una altra companyia; ens digueren des d’Orange que havíem de tornar el “router”, ens donaren un codi de més de vint dígits per portar a Correus el ‘router’, tot i que ells, els mandarins de l’estat i de les grans corporacions, li diuen “Correos” (imperatiu d’escórrer-se), sempre en espanyol; anàrem a l’oficina de Correus de Primat Reig, a Benimaclet, perquè està més a prop de casa, allà ens digueren que el codi per tornar-lo estava equivocat i no admetien el paquet de ‘router’; tornàrem a telefonar a la companyia Orange i ens tornaren a donar el codi, anàrem a l’oficina de Correus de l’explaça del País Valencià, actual plaça de l’Ajuntament de València i ens digueren, de nou, que el codi per tornar el ‘router’ estava errat… mancava una lletra final que no ens van comunicar quan ens el digueren. Desesperats i enutjats, per tanta pèrdua de temps, anàrem a una tenda d’Orange que hi havia prop de Correus, ens digueren que havíem de telefonar a atenció al client, telefonàrem, ens digueren que havien d’anar a tornar-lo a una oficina d’Orange de València, allà ens donaren el codi, a la tercera, correcte i aconseguírem anar a correus i, per fi, enviar-lo a la seua destinació.
Després d’aconseguir enviar-lo, a la tercera, comunicàrem a la companyia Orange que l’havíem enviat, és a dir que havíem tornat el “router”, mentrestant, des que vam causar baixa, fa més de tres mesos, ens han estat telefonant des de les huit del matí fins a les deu de la nit, constantment, per demanar-nos que tornem el ‘router’ que estava en tràmit -amb retard- per negligència de la mateixa companyia Orange i que ja hem tornat, reclamant-nos 60 euros, un despatx d’advocats i amenaçant-nos d’incloure’ns en un llistat de morosos.
Això, les telefonades a tot hora, durant tot el dia, en un contestador automàtic, s’ha convertit en una autèntica tortura, no sé si ho fan perquè cap dels seus clients se’ls passe pel cap donar-se de baixa mai més, però em sembla que no és el mètode més adequat per guanyar simpaties ni clientela.
Fa setmanes, des que començà aquest martiri, que despengem el telèfon fix tot el dia, però quan esperes alguna telefonada, el penges i automàticament i invariablement, et telefona una veu de robot, exigint que els pagues els putos 60 euros del ‘router’ que ja hem tornat, uns diners que no hem de pagar així s’enfonse el món. Perquè no ens pertoca pagar-los.
Fa uns dies em va telefonar una dona, de carn i ossos, de la companyia Orange i li vaig etzibar que ja estava ben refart de tot plegat, que això era una autèntica tortura, que ens estaven torturant amb les seues telefonades sistemàtiques de robot merdós… Aquella dona em va dir que no m’entenia i jo li vaig respondre que jo tampoc a ella, que a ma casa, a la meua terra i al meu país sempre parlava en la meua llengua i li vaig penjar el telèfon ‘ipso facto’.
La meua companya, a qui no li importa que la forcen a expressar-se en espanyol o no ho troba tan humiliant com jo mateix, ha telefonat dues o tres vegades a la companyia Orange per a dir-los que si no cessen les telefonades els denunciarem als tribunals de justícia perquè és de jutjat de guàrdia i preguntant-los, després d’entretenir-la més de mitja hora al telèfon, com és possible que funcionen tan malament, amb tantes errades i amb tanta mala coordinació i ineficiència; li han assegurat que prenien nota i que deixarien de telefonar-nos, però les telefonades continuen impertèrrites… com si estiguérem en un film de terror.
Què podem fer davant aquesta multinacional tan horrorosa, desidiosa i horripilant?
Post-escriptum:
No fa massa temps, l’escriptor i poeta d’Alcoi, Manel Rodríguez-Castelló, va escriure un article sobre una companyia telefònica i al diari on escrivia, setmanalment, no li’l van publicar, és a dir li’l censuraren. Lògicament, es va queixar, el va enviar a d’altres mitjans i durant unes setmanes deixaren de publicar-li cap article, com a càstig, tot i que estava anys i anys escrivint la seua columna… Més tard, tornaren a reincorporar els seus articles tan punyents i bellament fets. Imagine que des del diari argumentarien que la publicitat de les corporacions té prioritat a la literatura, considerada una cosa secundària o sobrera. Esperem que la companyia Orange no tracte de comprar i emmordassar La Veu del PV per censurar les crítiques que fem, perquè estan fetes ‘amb voluntat didàctica’. Perquè a cap altre ésser humà li passe el mateix que estem passant.
Membre de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià.
