La doctrina oficial ara per ara contra el terrorisme gihadista s’allunya cada vegada més del seu significat tradicional i de la realitat. Els seus dissenyadors són persones amb una excessiva especialització i una tendència a l’esquematisme. El terrorisme era i és violència indiscriminada, però només s’hi adherien i el practicaven grupuscles altament culturitzats. Grupuscles sempre en comparació a les classes mitjanes que són les més abundants, però també les menys pensants.
En canvi, a hores d’ara, el terrorisme gihadista no és instrument de minories ínfimes, sinó una pràctica amb la qual combreguen molts milions de persones. D’una altra banda, el gruix d’aquesta convicció terrorista és capaç de travessar la ratlla roja de la immolació. Aquesta situació maniqueista per part dels dos bàndols creats, amb la seua retòrica espectacular i alhora d’un simplisme esfereïdor, no té aturador i pot derivar en episodis de violència progressiva.
