Com podeu veure dos criteris diferents, i encara pot haver-ne més ja que existeixen altres entitats consultives. Resulta evident com al cas dels béns immaterials pot haver-hi alguna mena d’ús polític, l’exemple més clar es donà quan el Partit Popular per llei declarà com a BIC els bous al carrer, qüestió més que controvertida sobre la qual feia pocs anys vàries entitats consultives es van oposar. Paga la pena recordar com la UNESCO en una conferència internacional va desenvolupar els criteris en aquesta matèria, remarcant com les tradicions havien d’ajustar-se al temps, als valors de la democràcia i la modernitat, tenint en compte el consens compartit més enllà de les fronteres polítiques. Tot i que ignore detalls sobre el cas del “Te Deum”, considere que en aquestes situacions prèviament a les decisions polítiques caldria un debat i demanar opinió a les entitats adients en temes de cultura, així com també, a experts i la ciutadania.
Passant a un altre capítol, també, del Cap i casal, he llegit que hi ha un projecte de recuperació de l’Alqueria del Moro, que com sabeu és un rellevant edifici gòtic oblidat i que ha patit una permanent degradació, especialment durant els anys de govern de la dreta. Segons ha avançat el Govern municipal es vol restaurar-la per convertir-la en un centre d’interpretació de l’Horta dins de l’ampliació del Parc de Benicalap. Ho celebre, puix així es va recomanar des del Consell Valencià de Cultura fa quasi vint anys. Es tracta sols d’un projecte, però, és un punt de partença que implica una voluntat.
