Cada dia es veu més el seu logotip en mitjans de comunicació, en associacions en defensa de la llengua, editorials; escriptors i lingüistes participen en les seues activitats…
No sé si aquest suport és conseqüència de les seues subvencions o es deu a un sincer reconeixement. Amb tot, aquestes mateixes institucions, mitjans de comunicació i etcètera, s’esgarren (o s’espentolen) els vestits d’indignació davant els invents desficaciats del PP com el Lapao o el nou llibre d’estil d’IB3 imposat pel govern de Bauzá (qui, per cert, malgrat la trabucada, no nega la unitat del català). Cal recordar que l’AVL va nàixer com a pilar fonamental d’aquell acord entre el PP i el PSOE (i alguns convidats de pedra o de cartó-pedra) que van denominar “la pau lingüística”.
El PP, però, malgrat l’acord, continua bombardejant la llengua i la cultura dels valencians, com si no haguera pactat res.
No ho entenc. Quins criteris (polítics, lingüístics) fan servir per oposar-se en uns casos i donar suport en uns altre? Fet i fet, és incomprensible aquest suport paradoxal.
