Dins de les jornades de sostenibilitat, formació i impuls econòmic a Xàbia organitzades per Esquerra Republicana de Xàbia, a la Llonja, a principis de juny, hi hagué una conferència de Ximo Bolufer, director del Museu Arqueològic de Xàbia, sobre la Granadella com una gran reserva de biodiversitat del País Valencià, des del barranc de l’Orxella fins al barranc de Martorell o Mortorell, també va esmentar alguns topònims com el racó de la xona, la lloma aspa, la fava, el barranc de la xapa, la branca, el Puig de la Llorença, el Gurugú etc. Aquest darrer, no, però alguns d’aquests topònims són ‘rars’ d’origen fosc, no saben cert si d’origen romà, àrab o d’abans. La setmana anterior es va fer una excursió a la Granadella, guiada per Ximo Bulufer, per veure en directe les meravelles i els tresors que amaga el paisatge d’aquest paratge costaner natural, un dels més bells de Xàbia i del País Valencià, amb un conjunt de bosc, costa, mar i territori ple de flora, fauna i jaciments arqueològics molt interessants i valuosos per conèixer el patrimoni vegetal, faunístic i arqueològic de Xàbia.
Va assenyalar, Bolufer, les més de 409 espècies de flora que indica la gran riquesa botànica; i de fauna, falcons, brúfols, serps de ferradura; va explicar el patrimoni cultural i arqueològic, el castellet de la Granadella (construït el 179 destruït el 1812 durant la Guerra de Napoleó), el portell de Roger, el morro de Rabit, la torre d’Ambolo, la cova del soldat, el tossal de la xapa… Va mostrar el patrimoni tradicional arquitectònic d’ús marginal, les casetes, casups, casupets amb xemeneia i pessebret, aljubs, cisternes, pous, forns de calç, corrals, coves, teuleries, cavitats adaptades, arquitectures destinades al descans i resguard dels camperols i el resguard i cura del bestiar; va indicar la caseta del francés, de Joan de Golaestreta, amb forn de calç. Va fer propostes de recuperació del forn de calç de la Primera Plana, pesqueres d’acció més fàcil, del castell de la Granadella, un jaciment de l’Edat de Bronze… Recuperar la caseta del Monçó que va tenir conreus tradicionals de vinya, llegums i cigrons. Va indicar que l’any passat feren a Xàbia un curs de postgrau amb el Departament d’Arqueologia, de la Universitat de València, concretament el professor Josep Pérez Ballester, observant excavacions subaquàtiques
Jo mateix, com a moderador de la taula redona, després d’agrair la presència dels assistents, vaig presentar a tots els participants que anaven a intervenir i vaig sintetitzar l’article sobre la necessitat de “traçar un nou rumb per els oceans”, de l’informe d’Anne Platt MagGim que hi ha a l’estat del món del Worldwatch, 1999, cap a una societat més sostenible. Perquè els humans necessitem els oceans per a la nostra supervivència molt més del que ells ens necessiten a nosaltres i vaig preguntar quin model de gestió ambiental des de la perspectiva de la sostenibilitat ecològica del litoral i del territori de la Marina perquè el Mediterrani no esdevinga un clavegueram on s’aboca tot el fem? Quin model d’activitats econòmiques, turístiques, de pesca, marines, esportives, socials, etc. son viables i sostenibles? Com afectaria una extracció petroliera a les costes de Xàbia i de la Marina, que com Eivissa, Tarragona, Vinaròs (el franking i les extraccions perilloses de Castor) o les Illes Canàries són tractades com a “territoris colonials”? Com fer disminuir els impactes contaminants, destructius i insostenibles? Com fer servir els coneixements científics, formatius i tecnològics actuals per a la preservació dels recursos marítims i ecològics la Marina? Com coordinar les propostes ecològiques i de recerca a nivell comarcal i de país? Com fer la transició a una gestió ecològica dels ecosistemes i cap a les energies alternatives utilitzant el vent, el sol, la pujada i la baixada de les marees o de les ones de la mar per generar energia? Vaig remarcar l’oportunitat extraordinària que suposava reunir distintes perspectives interdisciplinars per reflexionar conjuntament sobre les propostes de millora ambiental del litoral i l’entorn terrestre de Xàbia.
Xavier Pascual, d’Esquerra Republicana de Xàbia va demanar més participació de la gent del poble per a reflexionar com a societat, col·lectivament, sobre la necessitat de canviar i fer propostes de canvi perquè per aconseguir una gestió ambiental adequada cal impulsar les propostes des de la societat civil davant unes administracions, que, en general, estan d’esquena a les gestions ambientals i les propostes ecològiques perquè les seues propostes, de les administracions autonòmica i central de l’estat, són destructives i no constructives. Va dir que a Catalunya, en general, les administracions locals i autonòmiques s’implicaven en la protecció del litoral. I que L’Esquerra Republicana de Xàbia havia preparat aquestes jornades de sostenibilitat, formació i impuls econòmic transversals perquè serviren per reflexionar conjuntament diversos col·lectius implicats i interessats en fer una gestió adequada del medi ambient i del litoral de Xàbia i de la Marina si fos possible, posant els recursos públics i la iniciativa ciutadana en defensa del territori, del litoral, de la mar i del medi ambient sencer de Xàbia.
Moisès Erades, president de la confraria de pesca de Xàbia, va assenyalar que les conselleries de la Generalitat Valenciana no tenien competències adequades, perquè les costes, bàsicament, estaven en mans de Madrid; va indicar que sovint els pescadors tenien conflictes amb els esportistes nàutics i els submarinistes; va demanar més consideració als mariners en la gestió ambiental de la mar des d’una gestió més pròxima que els tinga en compte. I va contar una anècdota simpàtica: feia anys va anar amb el seu amic Jaume Ivorra a un míting de Josep-Lluís Carod-Rovira, aquest dirigent d’ERC va estar tot el discurs dient que els Països Catalans, la nostra terra, que calia defensar la terra, visca la terra… quan va acabar el discurs, Erades es va acostar a Carod-Rovira i li va dir que “tanta terra tanta terra”, allò que més unia a tots els Països Catalans, molt més que la terra era la mar, cosa que Carod-Rovira va reconèixer i s’ho va anotar per tenir-ho en compte per a una altra vegada. També va indicar que abans els mariners i els llauradors veien els ecologistes com ‘enemics’ però, cada vegada, s’havien adonat que defensaven interessos comuns en benefici de l’espècie humana i que la salut i la preservació de recursos terrestres i marins era també d’interès per els mariners i els llauradors, juntament als ecologistes; que s’havien acostat molt més les posicions d’uns i d’altres i hi havia més coneixement, respecte i comprensió.
Javier Guallart, biòleg, va assenyalar la importància del coneixement científic i la conveniència de donar suport a la proposta d’Esquerra Republicana de Xàbia de crear un Centre d’Investigació i d’Estudis en seguiment pesquer i assessorament marí, especialitzat en estudis arqueològics i botànics; una fundació que lligara les administracions, els pesquers, les universitats i la iniciativa privada. La possibilitat de crear una fundació d’aquest tipus a Xàbia o a la Marina per investigar més el nostre litoral valencià.
Joan Soto, president de Bio-blau i doctorand de biologia marina, de la Universitat de València, va esmentar algun professorat de la Universitat de València i d’Alacant que tenen en compte la importància de la biologia marina: José Luis Sánchez Linaza, Alvaro Peña i Manuel Garcia Carrascosa. Va assenyalar que a Catalunya hi havia 12 aules del mar distribuïdes per tota la costa; en canvi, al País Valencià, només estava l’aula del mar de Benicàssim. La necessitat de reorientar els crèdits de biologia perquè se li done més relleu als estudis de la mar i no menys com està passant.
Amadeu Ros, president de l’associació de Barques de Vela Tradicional i de la Plataforma en defensa del territori i del litoral de Xàbia, va denunciar la criminalització de la pesca d’arrossegament, que -segons ell- l’art de la pesca de bou treballa al fons marí de fang on viu la cigala, la gamba, el lluç, el llagostí, etc. i afirmava que no es causava cap destrossa ambiental perquè això passava si es pescava a les roques dels esculls de coralls, però que al fons del fang era com “llaurar la terra” i no generava cap problema si se seleccionava les zones de fang on llençar les xarcies de pesca que arriben fins al fons marí. En el debat es va assenyalar que segurament la visió de les destrosses de coralls que havia mostrat el comandant Custeau, amb el Calipso, potser havia influït en els científics i els ecologistes per demanar la prohibició d’aquest tipus de tècnica de pesca d’arrossegament; el que calia saber és si realment era ‘innòcua’ o destrossava el fons marí i desfeia la possibilitat de reproducció de les espècies animals i la flora de la mar, perquè els mariners haurien de ser els primers interessats en garantir la reproducció de les espècies de peixos i vegetals perquè sinó acabarà exterminant-se del tot la vida marina. De fet, Daniel Pauly, prestigiós biòleg marí francés, professor a la Universitat de British Columbia (Canadà), és un ferm defensor de “la creació de reserves marines que ajuden a la recuperació dels “stocks” de peixos a la mar”, afirma que “només un 1% del mar està protegit. És molt poc. Cal deixar al ritme en què s’està fent. El 2048, si continuem així, la pesca estarà col·lapsada, és a dir, restarà menys d’un 10% per peixos dels que arribaren a haver-hi. Hui dia ja estem en perill. A les zones costeres, posem per cas, els peixos grans s’han reduït un 90% i a l’alta mar les xifres es creu que han baixat entre un 50% i un 80%”. Quin interès més que la protecció de la mar tenen els biòlegs i els ecologistes, honests, quan critiquen l’ús i l’abús de formes extractives que esquilmen la pesca i destrossen la reproducció de la fauna i la flora marina?
Després del debat, a la mateixa Llonja de Xàbia férem una paella deliciosa i ens la menjàrem a la vora de la mar del port, mentre parlàvem del Port de Xàbia i dels seus personatges, de Saint Malo i Pont Aven (el poble dels pintors, Gaugin i de les galetes de mantega) de la Bretanya, perquè hi havia una parella de bretons (Serge i Regine); recordàrem Robespierre i com havia terminat la revolució francesa amb la monarquia, així com a S J. Gould “Wonderful Life. The Burgess Shale and the Nature of History”, hi ha traducció al castellà, “Una vida meravellosa”.
