Somescola, per Diego Gómez

No és la primera vegada que he denunciat que la política lingüística dels governs espanyols s’ha definit sempre per intentar limitar els drets lingüístics dels catalanoparlants, amb l’objectiu d’arraconar la llengua a un ús residual, tant al nostre País Valencià com a Catalunya i a les Illes Balears. La política lingüística dels governs autonòmics, inclòs quan ha intentat ser favorable, s’ha trobat amb els límits que imposa el marc jurídic espanyol, cada vegada més restrictiu. En aquest context, la nostra llengua no es pot desenvolupar normalment i sembla cada volta en més retrocés, condemnada a desaparèixer, si una forta reacció de rebuig no ho impedeix.

Cal dir que darrerament, el PP a nivell estatal i autonòmic (sobretot a les Illes i al País Valencià) ha orquestrat una intensa campanya per terra, mar i aire contra la llengua catalana a través de la llei Wert a tot l’Estat, la imposició del decret de Tractament Integrat de Llengües (TIL) a les Illes o el Decret trampa del Plurilingüisme de la consellera Català. Tot amanit amb la supressió d’unitats i centres escolars o els nombrosos casos de discriminació personal i col·lectiva contra els nostres drets lingüístics.

La resposta sense dubtes, ha de ser conjunta. Per això aquests dies s’han vist juntes les samarretes de les Trobades 2014 d’Escola Valenciana junt a les de Somescola d’Òmnium Cultural i la de l’Assemblea de Docents de les Illes Balears, un mosaic simbòlic amb un objectiu comú: la defensa de l’escola de qualitat, l’escola en la nostra llengua. Tres entitats que durant aquest fi de curs ens conviden a continuar la lluita per la nostra escola amb tres fronts rellevants: el suport incondicional al company de les Illes, Jaume Sastre en vaga de fam ja tres setmanes, la Trobada d’avui mateix a la ciutat de València i la manifestació del 14 de juny a Barcelona.

Cal estar junts perquè hem de resistir als atacs a la nostra llengua. És necessari crear una cohesió entre totes les persones que creiem en l’ensenyament en la nostra llengua comuna i en la defensa del nostre màxim tret d’identitat a Catalunya, les Illes i el País Valencià davant dels atacs del govern de l’Estat i dels governs de Bauzà i Fabra. Totes i tots Somescola, som Jaume i som gent de Trobades.

Perdoneu la meua insistència. Si ja ho sabem, han hagut unes eleccions i hem tingut uns resultats amb diferents lectures i amb diferents esperances. Tot està per fer encara. Tal vegada molts ciutadans i ciutadanes estan pensant si podem o esperem i alguns no entenen el que esta passant. Però hi ha una realitat indefugible, la de les polítiques educatives contra la nostra llengua. I en el cas valencià, el que cal a hores d’ara és fer visibles a les famílies i alumnat que pateixen les prohibicions d’un govern que no vol reconèixer l’èxit del model d’escola en valencià. No podem consentir un pas més enrere. I tan de bo d’ací un any les coses canvien.