Sobre els assassinats i el futbol

A finals del mes de novembre d’enguany, just quan a la propera setmana es complirien 16 anys de l’assassinat a Madrid de l’aficionat de la Real Societat Aitor Zabaleta a mans del grup ultradretà Bastion, Francisco José Romero Taboada, Jimmy, es va convertir en la segona víctima mortal del Frente Atlético, a conseqüència dels colps rebuts en una baralla entre el grup nazi-feixista de l’equip roig-blanc i aficionats del Depor, hores abans de la disputa del partit de Lliga entre ambdós equips a Madrid.

Des de tots els mitjans de comunicació espanyols van afirmar que era una ‘baralla’ entre aficionats dels dos equips que s’havien citat per a barallar-se, tant els polítics, com la delegada del Govern espanyol a Madrid feien campanya d’imatge en «prime time» el dissabte per la nit mentre seguidors de l’Atlético i el Deportivo comptaven les hores per a barallar-se a mort. La negligència policial és un dels factors principals en una tragèdia amb molts responsables que ara es renten les mans i s’excusen en què Francisco Javier Romero Taboada, «Jimmy», era carn de canó. Així les coses, sembla que aquesta vegada tampoc hi haurà solucions. No era una baralla, era una cacera, on uns agredien i els altres eren agredits i espantats fugien esbalaïts.

Quan hi ha alguna persona assassinada pels grups nazis-feixistes, hi ha un manual per banda de les institucions polítiques i mediàtiques: posar al mateix nivell els agressors i els agredits, afirmar que es tracta d’una baralla de joves, que el mort d’alguna manera s’ho mereixia, havia donat peu, havia fet alguna cosa perquè el mataren… Són “arguments” falsos, demagògics i molt erronis que no van a les causes del problema de fons: els grups nazis i feixistes, des del final de la dictadura franquista fins ara mateix, han tingut una sensació d’impunitat per a cridar consignes racistes, agredir, insultar o matar, sense que els governs del torn ni els directius dels clubs de futbol els hagen parat els peus, tret del president del Barça, Joan Laporta, que va fer fora els Boixos Nois del Barça, tot i que va rebre insults i amenaces de mort per haver-ho fet. Tret també d’un entrenador de futbol del València, no sé si d’origen hongarès, que s’enfrontà als feixistes perquè retiraren pancartes i eslògans racistes.

Per totes aquestes coses anteriors, no m’agrada el futbol, em sembla un espectacle immoral, degradat i desgraciat, pels fets luctuosos que comentem, per ser un niu i refugi del nazi-feixisme, pels diners que es destinen a alinear la població amb futbol com a circ i es treuen de la sanitat, l’educació, de la recerca, etc., per la invasió de la privacitat i de la informació diària en notícies, diaris, etc. que només serveix per a fomentar una banalitat que genera estupidesa i brutalitat.

El mateix dia que mataven Jimmy a Madrid, veia un vídeo a la Veu del País dels nazi-feixistes a València que cantaven cançons d’enyorança cap als dictadors, d’exaltació de la violència i el terrorisme i es cridava contra Guillem Agulló i Salvador, tot i que només eren quatre gats enmig d’una massa que els protegia i els donava impunitat perquè pogueren fer apologia d’un assassinat que hauria d’esbalair a qualsevol ésser humà amb una mínima d’humanitat. També en el cas de Guillem, es va tractar de banalitzar reduint-lo a una baralla de joves, sense tenir en compte la intencionalitat política, els crits feixistes, la ideologia terrorista i racista dels autors de l’assassinat, inclús es va tractar d’estigmatitzar i culpabilitzar la víctima en compte dels botxins. Es repeteixen les mateixes errades, sense analitzar la impunitat de què gaudeixen els grups nazi-feixistes, les causes d’un nazisme i d’un feixisme que s’ha reproduït en “democràcia”, perquè a diferència d’Alemanya i Itàlia, a l’Estat espanyol, no s’ha fet cap procés de desnazificació i desfeixistització, al contrari. S’ha reproduït en una mentalitat, lleis i hàbits castellanes o madrilenyes que mira els bascos, gallecs i catalans [valencians i balears] com a enemics a exterminar, en llengua, cultura, societat, economia, mitjans de comunicació… Per això tanquen RTVV, es carreguen el sistema bancari valencià, ens imposen la seua llengua per lleis injustes supremacistes i no permeten que es parle català, ni gallec ni basc a Madrid o a les seues televisions i institucions perquè les consideren llengües subordinades a minoritzar i extingir; i així ho demostren cada vegada que poden, aniquilant els que són d’una altra llengua, país o d’un altre equip de futbol distint als seus; són els mateixos que gaudeixen del privilegi de tenir unes televisions públiques, institucions, infraestructures i subvencions estatals sempre al seu servei.

Einstein deia, “si vols resultats diferents, fes les coses de manera diferent”…. des de fa massa anys, pel que fa al nazi-feixisme, a l’estat espanyol s’han fet les coses igual, sense legislar ni atacar aquestes ideologies criminals, com al centre d’Europa, idees que maten; a Espanya, s’ha emparat el nazisme, acollint a miler i milers d’assassins, s’ha fomentat el feixisme des de l’estat i mai s’han depurat aquestes lleis, costums i hàbits nazi-feixistes (a la policia, jutges, exèrcit…) reproduïdes en una ‘democràcia espanyola’ de molt baixa qualitat; quasi un oxímoron això de democràcia i espanyola. Sovint no ho volem veure perquè és massa dur mira la realitat cara a cara. I el que veiem és el rostre cruel i assassí del nazi-feixisme fomentat per l’estat espanyol, sota l’excusa del futbol o de la defensa de la indissoluble “unidad de España”. Per això, aquestes ideologies totalitàries, esdevenen funcionals i instrumentals per a l’estat espanyol. Per això les fomenten estructuralment i sistèmica.