Açò últim és ben cert, però clavar en el mateix sac a tots, quan algú que conega mínimament la professió periodística sap que basta amb uns pocs sicaris col·locats en llocs estratègics per a controlar la redacció d’un diari, una ràdio o una TV, i més encara en el cas de RTVV, si eixos càrrecs els posava de manera autoritària el partit de govern, és a dir, el PP, tota una catàstrofe en ella mateixa. Aquells que denunciàvem aquella manipulació, que quasi mai va tenir ressò en els mitjans que ara acusen els treballadors d’estar callats, eren castigats destinant-los a l’ostracisme o perjudicats econòmicament i si no els tiraven al carrer era per la senzilla raó que tenien una oposició aprovada en igualtat de mèrit i capacitat, circumstància que sovint s’oblida de manera sospitosa.
Lultim episodi tragicòmic es va produir dijous passat durant la presentació del llibre Passat, present i futur de RTVV a la Nau de la Universitat de València. L’Alt Comissionat per a la reobertura de RTVV nomenat per la Generalitat, José Maria Vidal, va etzibar ni més ni menys: “El problema dels treballadors de RTVV és que es creuen el melic del món”. “Ai maedeusinyó!”, creure’s el melic del món és voler dialogar per tal recuperar de la millor manera possible una ràdio i una TV al servei dels ciutadans i negociar-pactar un nou ERO amb criteris de justícia i sostenibilitat? També va dir l’Alt Comissionat, títol ben grandiloqüent, després d’un al·legat jurídico-filosòfic que havien d’assumir per raons de seguretat jurídica l’herència del govern anterior i que, ara per ara, la reobertura de RTVV està en mans de l’Audiència Nacional, fet que fa irrellevant i innecessari el seu alt càrrec. Pel que fa al desprestigi periodístic intervingueren per part de la Unió de Periodistes, Violeta Tena d’El Temps i Marta Hortelano de Las Provincias, ambdós mitjans hostils amb els treballadors de RTVV. Però allò més cridaner, almenys per a mi, és que fóra la periodista de Las Provincias qui parlara de manipulació i adulteració de la informació.
Lluís Motes
I per acabar, acabe -valga la redundància- amb les paraules de qui estava en la seua doble condició actual d’extreballador i membre del govern com a secretari autonòmic de Medi Ambient, l’amic i excompany Julià Àlvaro: “Els treballadors vam perdre la legitimitat política, que no la laboral, en firmar l’ERO ja que el món de la política és canviant”. Efectivament, els treballadors pecàrem d’ingenuïtat en creure promeses electorals com “#AIXÒHOANEMAARREGLARAMBVALENTIA“. Ara mateix ens trobem en posició de “CUERPO A TIERRA QUE VIENEN LOS NUESTROS”. HELP!!!.
