instrument de domini del poder econòmic,
i no té la capacitat per controlar els abusos
d’aquest poder.” –JOSÉ SARAMAGO–
La pressió migratòria ha afavorit encara més aquesta opció, que d’altra banda no serà gens beneficiosa (almenys a curt termini) per als interessos dels britànics. Els partidaris d’anar-se’n es multipliquen, mentre que el ministre de Finances George Osborne (no sé si serà parent del Bertín…) ha declarat que s’hauran de rebaixar les despeses socials i també les de Defensa (ves per on!) en un 2%. La solució que ha proposat el ministre britànic és incrementar l’Impost sobre la Renda, el que suposa retallades salvatges per tal de recaptar els 38.000 milions d’euros, que són els que calen per tapar el forat fiscal del “Brexit”.
Sembla que els darrers dies els partidaris de la permanència s’estan incrementat, i a hores d’ara tenim, segons les darreres enquestes, un empat tècnic. Potser la por ha fet acte de presència, i els ciutadans britànics estan preocupats per les conseqüències negatives de la sortida, que per cert, han estat ben airejades pels mitjans informatius que controlen tant el govern de Cameron com els poders fàctics.
La veritat és que l’Estat espanyol també sofriria aquestes conseqüències. El Regne Unit encapçala la compra d’habitatges al territori espanyol, entre tots els Estats estrangers (21%). També són els súbdits britànics els que més ens visiten (15,5 milions l’any passat), i a més a més, es gastaren més de 14.000 milions d’euros. D’altra banda, les inversions de les empreses espanyoles al Regne Unit, duplica el de les britàniques a Espanya. Estem parlant d’empreses punteres, com ara, Santander, Sabadell, Ferrovial, Telefònica, Iberdrola, etc., mentre que les empreses britàniques que operen al nostre territori (Vodafone, BP, IAG, Altadis, etc.) facturen 5.600 milions d’euros menys.
També és important el fet de que el Regne Unit és un dels països que contribueix a la UE molt més del que rep (us sona d’alguna cosa?). Concretament, aporta un 12,57% del pressupost, i tan sols està superada per Alemanya, amb el 21,36 % i per França, amb un 15,70 % respectivament. L’Estat espanyol contribueix a les arques europees amb poc més del 8%. (Totes aquestes dades han estat publicades a l’edició del dilluns del diari “El País”).
Entre les conseqüències negatives per a l’Estat espanyol, també cal esmentar que podria perillar el permís de residència dels 200.000 ciutadans espanyols que viuen al Regne Unit, molts d’ells estudiants i rebent ajuda social. Per contra, els 280.000 residents britànics a Espanya, la majoria pensionistes, podrien perdre l’assistència sanitària gratuïta, en cas d’abandonar la Unió Europea.
Per resumir, a curt termini, el “Brexit” seria un desastre, per la incertesa que crearia als mercats, i també pel probable efecte dominó, però a la llarga, dependria dels acords comercials que signaren, i també del possible acord amb els Estat Units, sobretot en cas que el proper president fóra Donald Trump, que de sempre s’ha mostrat favorable al “Brexit”. Cal tenir en compte que els americans són els primers clients del Regne Unit, per davant dels alemanys i dels Països Baixos
Pense que el més greu, sense arribar al catastrofisme d’alguns, que albiren “la destrucció de la civilització occidental” (sic), (Donald Tusk, president del Consell Europeu), seria el que hem anomenat abans “efecte dominó”, que podria produir als altres socis europeus.
Qui seria el següent?
