Ens acusen i acusem sovint de no tindre en compte la complexitat de les coses i per tant d’un cert simplisme en les anàlisis. Ara bé, pensar el món consisteix a reduir-lo als nostres esquemes mentals, a una manera o una altra de simplificar la denominada realitat. Els coneixements pertanyen a dues esferes: els que ens afecten socialment i la resta, més aviat científica. I els que ens afecten per ser part de la societat haurien d’estar a l’abast de tothom, si pretenem una igualtat democràtica. Aquests coneixements i el seu debat amaga -darrere d’una retòrica de la complexitat- un ventall de forces o poders, que fragilitzen el seu grau de “veritat”. Això contrasta amb la intransigència dels polítics, que en moltes ocasions a més a més enfarfeguen el discurs i creuen que són complexos.
