La Folgança d’Algemesí llançà una campanya de recollida de signatures per a que l’Ajuntament d’Algemesí que no destine “cap quantitat de diners públics per a cap afer relacionat amb el maltractament animal”. El centre de la demanda és la partida de 38.000 € destinats els últims anys a la setmana de bous d’Algemesí. Jo formava part del grup de la Folgança que assistí al ple per a copsar l’atenció que se li havia prestat a la petició.
Les anteriors ocasions, quan també aní perquè l’ordre del dia incorporava un punt relacionat amb la tortura taurina, havien fet que el Ple municipal d’Algemesí fóra per a mi el lloc on es donava sentit literal a la paraula “tauromàfia”. Representants de la comissió taurina es personaven a la sala i ocupaven, amb actitud intimidant, seients de les primeres fileres reservades al públic. Quan s’arribava al punt en qüestió, totes les intervencions dels grups municipals es convertien en una competició per a veure qui elaborava la millor lloança a la setmana de bous i qui era menys animalista.
“Jo vaig al cadafal i a la plaça de València amb els amics des que era zigot”. “Jo ni sí ni no, però n’hi ha qüestions més importants per a tractar i visca la setmana de bous”. “Jo me’n vaig de vacances eixos dies, però la setmana de bous fa gran el nom d’Algemesí”. Com diria Xavi Castillo, això és de veres. El nom de Tordesillas també s’ha fet gran de la mateixa forma. “Jo em puc menjar tres quilos de rabo de toro sense dir ni mu”. “Jo sóc del PP, ja no cal parlar més perquè sóc de la família”. Quan ja ens estàvem ofegant en eixa complaença viscosa, es votava alguna cosa que no desagradava massa les altes dignitats taurines (a aquesta gent no li agrada res que implique progrés, per xicotet que siga). Finalment, s’acaba el ple i tothom saltava dels escons i corria a saludar-les. Jo tenia por que es posaren a besar anells.
A Algemesí, s’arribà a fer un ple extraordinari per a recriminar l’anterior alcalde del PP, Vicent Ramón Garcia Mont, per haver posat determinades persones i organitzacions al mateix sac que la gent animalista, a les quals acabà havent de demanar perdó per això. Que haguera qualificat de “gentola” veïns i veïnes del poble per ser animalistes no fou mereixedor de cap recriminació ni solidaritat, tampoc en eixe ple. Fou una gran victòria de la democràcia.
Certament, la fi del període negre del PP ha portat nous aires i aquest ple fou distint. Si hi havia altes dignitats no arribaren fent el ‘paseíllo torero’, i les intervencions tampoc incorporaren les odes a la setmana de bous. De fet, les dues hores de debat i votació sobre els pressuposts no incorporaren cap referència a les partides destinades a tortura taurina, tampoc a la petició de la Folgança. Al temps de precs i preguntes, ens aclariren a pregunta nostra que la partida seria de 32.000€ al 2016. Res més.
S’ha de dir que es tractaren propostes com l’Horitzó 2020, una oficina per a donar suport a projectes de persones emprenedores, amb 55.500€ de pressupost. S’invertiran 32.000€ en carril bici, i 45.000 en comprar els terrenys que fan falta per a instal·lar una rotonda a la Creueta. El PP demanà la supressió del projecte Horitzó 2020 i es queixà que es gastaren 20.000€ en la Trobada d’Escoles en Valencià del 2016, partida que volia deixar en només 3.000€. Fins i tot feren les seues propostes socials: incrementar en 6.000€ el premi a joves persones investigadores (fixat en 9.000 als pressupostos); 10.000€ per a transport de persones majors a l’hospital d’Alzira; 30.000€ en beques universitàries, i 45.000 en ajudes de primer habitatge per a joves. Els 32.000€ en tortura taurina donaven per a incorporar o reforçar aquestes idees.
També es parlà del programa Xarxa Llibres de la Generalitat Valenciana, al qual finalment s’ha incorporat Algemesí. S’anuncien ajuts pels llibres de text del curs escolar vinent, amb un pressupost que es repartiran a parts iguals la Generalitat, la Diputació i l’Ajuntament. Aquest ha consignat una partida pressupostària de 120.000€ pels primers pagaments a les famílies que presenten els justificants de compra dels llibres. Rebran un màxim de 100€ cadascuna, i podran rebre fins a 100€ més a final de curs si tornen els llibres en bones condicions per a la seua reutilització, dins d’un fons de llibres escolars gratuïts pels anys vinents.
No he pogut evitar fer la comparació: 32.000€ és el que rebran 320 famílies pels llibres de text, si són d’aquelles amb ingressos tan minsos com per a rebre l’import màxim de l’ajut. També serien suficients per a becar el 100% de 7.619 tiquets diaris pels menjadors escolars, valorats en 4’20€ cadascun als documents pel curs 2012/2013, els que es poden consultar a la web de l’ajuntament a 26 de novembre de 2015. Ixen a 492 tiquets diaris per a obrir els menjadors escolars en estiu, 13 setmanes de dilluns a divendres, i evitar casos de desnutrició infantil.
Segons aquests documents, la dotació pressupostària per a beques fou d’un màxim de 58.500€. Diuen que “una vegada esgotat el crèdit disponible no es concediran més subvencions, encara que les persones sol·licitants reunisquen la totalitat dels requisits exigits per a la seua obtenció, a excepció que l’òrgan competent procedisca a ampliar el crèdit de la línia de subvenció”. En el curs 2012/2013, l’òrgan competent es gastava 38.000€ en tortura taurina, sense sumar altres com els 1.500€ per a l’assegurança dels bous al carrer de Sant Onofre, que afortunadament ja ha desaparegut al pressupost del 2016. Això mentre contemplava la possibilitat de deixar sense beca de menjador persones que complien els requisits per a rebre-la, i això significa que xiquets i xiquetes es quedarien sense menjar.
Ens han explicat que “aquesta partida mai s’ha entregat directament a la Comissió Taurina, que s’ha destinat a coses com la cavalcada, dinars i actes institucionals o la tradicional compra dels pastissos que es reparteixen durant la setmana de bous”. Des del meu punt de vista, aquesta explicació encara fa més incomprensible i prescindible aquesta partida o, com a mínim, la seua major part. En tot cas, no serveix l’explicació que “els diners no es gasten en bous”, que recorda tant l’argument dels bous al carrer quan diuen que “no maten bous” mentre linxen un bou salvatge, a qui enviaran a l’escorxador quan acaben amb ell.
Tampoc es gasten en bous els diners per a cartells i publicitat de la setmana de bous, per a la seua pàgina web, per a pagar els sous i les hores extres de Policia Local o servei de neteja, per a la gasolina del tractor que carrega i trau del carrer Muntanya els animals torturats, sovint encara agonitzant. Tot són diners, però, que fomenten, promocionen i donen suport a la tortura taurina, i això és injustificable al segle XXI.
Acabarem amb això. La festa serà festa de veritat, i no un satèl·lit que orbita sempre al voltant de la plaça Major, convertida en patíbul i tacada amb la sang dels bous torturats intensivament durant 9 dies. La lluita continua.
