Per això, no m’estranya ni és casual eixa coincidència espanyolista entre Savater i Unamuno, del “batallón basco-espanyol” contra els Països Catalànics, ja que, per aquella època, just l’any 1930, l’escriptor feixista i monàrquic César González-Ruano y Garrastazu de la Sota li dedicà un assaig “Vida, pensamiento y aventura de Miguel de Unamuno”, on una de les paraules que més ix a tot l’escrit és la d’’Espanya’, el ‘nacionalisme espanyol’, ‘l’esperit profundament espanyol’, el ‘tradicionalisme espanyol’, el ‘patriotisme’ espanyol, la ‘formació de l’esperit nacional’, encarnat en la persona d’Unamuno… Segur que si visqués aquell filonazi de Ruano que es va aprofitar de les desgràcies dels jueus a París i a Berlín per a enganyar-los i robar-los, impunement, i sovint enviar-los a una mort segura -com denuncien Rosa Sala Rose i Plàcid Garcia-Planas a “El marqués y la esvàstica”- hui dia, González-Ruano li dedicaria un llibre a Savater per a glossar el seu patriotisme ‘nacionalista-espanyol’, tant semblant o igual al d’Unamuno. Perquè Savater també competeix per l’extermini lingüístic de totes les llengües de l’estat distintes a l’espanyol, nega el dret a decidir de la ciutadania de Catalunya, del País Valencià, de les Illes, d’Euskal Herria i de Galícia i té una concepció de l’Espanya ‘tradicional’, de base ‘neocarlista’ i ‘neofranquista’, tot i que tracta d’acusar els ‘altres’ (catalans, valencians, balears, bascos i gallecs), d’allò que és ell al seu interior més profund i manifest perquè no estan en contra de la immersió lingüística de la seua pròpia llengua i volen que sobrevisca als avatars històrics i polítics de gent com Unamuno, Savater o la senyora C. Punset que ens estigmatitzava ‘aldeanos’ des de la seua supina ignorància lingüística i política.
Perquè Savater tot els dies (o totes les nits!), a la manera que ell anomena “laica”, canta el “Por Dios, por la Patria y el Rey, lucharon nuestros padres, por Dios por la Patria y el Rey, lucharemos nosotros también…”. I així, ho fa, com un vulgar ‘croat’ matamoros, on els ‘moros’ som nosaltres, com apunta la tesi del basc Joseba Sarrionandia al monumental assaig “Som com moros dins la boira?”, tot i que ‘nosaltres els valencians’, [balears i catalans] sense boira i a ple sol. Ara copsem i interpretem el que afirma, molt sovint, Savater, per dissimular, que “la seua pàtria és la seua infantesa”, quan cantava les cançons falangistes i carlistes, i per això, la seua opció a favor de la perversitat polimorfa, el seu sadisme i crueltat contra les altres llengües, cultures i nacions sense estat propi, que les vol exterminades, des del supremacisme espanyol d’origen basc que és, sempre ‘superior’ al d’origen català; perquè Unamuno, Baroja, Savater, en espanyolitzar-se, sempre seran molt més que Gabriel Miró, Azorín, Blasco Ibañez o Punset, que com a “catalànics” o ‘valencians’ sempre seran ‘sospitosos’ de poca espanyolitat per molts mèrits que facen per guanyar als espanyols d’origen basc o als espanyols castellans. Als d’ací, sempre els quedarà “l’accent” i la marca catalànica per molt que es renten la llengua i la pell per a ser blancs, com feia Michael Jackson.
Per tot plegat, només cal posar-li l’espill davant dels seus ulls –els de Savater- i analitzar les seues paraules contra la immersió lingüística en català a la llum de la història d’Espanya i de la tradicional ‘tolerància’, del ‘reconeixement’ i el ple ‘respecte’ de l’estat per les altres llengües des d’un ‘nacionalisme espanyol’, cada vegada més enfurismat perquè no es capaç d’aniquilar-les, com va passar a França després de la revolució en aplicar al peu de la lletra un jacobinisme immund, tot i que, a Occitània, Bretanya, el País Basc del nord, que hi ha a la banda de l’estat francès, a la Catalunya Nord, comencen a moure’s i a fer vagues de fam, a fer escoles en les seues pròpies llengües, per reclamar drets lingüístics, definicions departamentals d’acord amb la seua cultura i es resisteixen a ser exterminats per un estat, com l’espanyol, ambdós molt poc sensibles a reconèixer la diversitat cultural i el plurilingüisme al seu si. Signen la Carta Europea de llengües minorades i se la passen per l’entrecuix. Però -d’això- el senyor Savater no en vol saber ni gota, ell prefereix atacar la immersió lingüística i reproduir una política lingüística, ‘la de tota la vida’, la de pota negra del “Cid”, Felipe Vè, Fernando VIIè, el traïdor i liquidador de la Constitució ‘liberal’, tot i que aquella ni reconeixia tampoc la diversitat lingüística de l’estat i fou el monarca creador de les escoles de tauromàquia per torturar els animals, com fa el pare del monarca actual i la seua germana bleda, Primo de Rivera, Franco, Arias Navarro, [Suárez, Calvo Sotelo, González, Guerra, Aznar, Zapatero i Rajoy…], una “Constitució” antidemocràtica basada en el supremacisme i el racisme lingüístic espanyol, com denuncia el catedràtic de filologia de la Universitat de Madrid, Juan Carlos Moreno Cabrera, i molts altres filòlegs a tot arreu del món, sobretot si comparem la política lingüística, teòrica i pràctica, que hi ha a l’Estat espanyol amb la d’El Quebec-Canadà, Bèlgica o Suïssa.
Per això, malgrat els senyors Savaters, l’any passat, el Dr. Fernand de Varennes li va atorgar el Premi Internacional LinguaPax 2014 a Escola Valenciana, Albal, 22 de novembre, XIIa nit d’Escola Valenciana, per defensar la immersió lingüística davant els intents del PP de tractar d’aniquilar el català del País Valencià, explicant que aquest Premi tractava de ‘preservar la diversitat lingüística’ al món en un context únic, però que es repeteix a molts indrets, cada vegada que un govern no respecta la voluntat dels pares i mares que desitgen que els seus fills siguen educats en la seua llengua i aquesta és la llengua del territori [en aquest cas, el País Valencià]. Deia el senyor Varennes, en atorgar el LinguaPax a Escola Valenciana: “Com a jurista permeteu-me afegir que la importància dels drets lingüístics es fonamenta en el paper ‘essencial’ que té la llengua a la vida, en el desenvolupament i en la ‘dignitat’ de l’ésser humà […] És important per als territoris de llengua catalana i per al món sencer. És important perquè la vostra situació no és aïllada, és una qüestió de drets lingüístics, de ‘drets humans’ […] És evident que, si un govern no respecta aquests drets, s’arrisca a sembrar frustració, discòrdia i indignació […] Aquest premi és pel coratge i la inspiració que el vostre exemple pot infondre a molts altres pobles, a moltes altres minories que també s’enfronten a obstacles i reticències i fins i tot a la intolerància en els àmbits de la llengua i l’educació […] Recordeu, sobretot, que no esteu sols, Moltes felicitats i bona sort. El futur és vostre”.
Ara va i -des dels sectors polítics i socials que amb el PP volien exterminar el valencià del tot, amb tesis secessionistes i indocumentades- des del model espanyolista habitual, sembla que volen que el conseller d’Educació de la Generalitat Valenciana continue la mateixa política d’extermini lingüístic que va impulsar el PP i l’acusen de defensar ‘massa’ el valencià o català, l’ataquen per voler les millors propostes per al País Valencià, per defensar la possibilitat de federació o confederació dels països de parla catalana, valenciana i balear, per a resistir millor els embats davant la globalització capitalista i estatal que ens vol aniquilar, sembla que s’enfurismen contra ell perquè va defensar la unitat de la nostra llengua i el respecte al dret de la catalana gent a Catalunya a decidir per ells mateixos el seu futur, com va dir fa un any en una entrevista a Ràdio Terra i ho ha remembrat Francesc Viadel a “El cap de Vicent Marzà” per les critiques corruptes que li fan els provincials catalanòfobs i antivalencians perquè abjure i renegue dels països de parla catalana, valenciana i balear, per posar-nos a tots els catalans i valencians del País Valencià agenollats davant de la metròpoli de Madrid i les seues sucursals provincianes, amb els braços oberts i la bíblia espanyola en cada mà proclamant allò d’Espanya, “Una, Grande y Libre”.
Pensen que li poden fer xantatge per carregar-se’l i volen comparar la defensa de la unitat de la llengua amb els tuits, de mal gust i presumptament racistes d’algun regidor de Madrid en un concurs de desgavells a veure qui la diu més grossa. Com ho aconseguiren a Madrid, pensen que poden aconseguir-ho a València, d’una dreta espanyolista, que tots els dies i nits, amb gran satisfacció, acusa la gent de Compromís de ser ‘radicals’ ‘d’extrema esquerra’, ‘independentistes’, ‘separatistes’… ressuscitant el llenguatge franquista. Ara va de bo i inclús des del ‘blaverisme’, també es posen a ‘criticar’ Marzà, perquè no declara ja l’Estat valencià, des de la Conselleria dEducació, i fan la interpretació ‘més al·lucinant’ de la història política del País Valencià, sobre que la proposta dels Països Catalans de Joan Fuster i de ‘tots’ els fusterians, inclús –potser- Josep Guia, Maria Conca, Antoni Infante, Valerià Miralles, Josep Lluís Blasco, Núria Cadenes, Agustí Cerdà Jordi Sebastià… ‘en realitat’, no voldrien la independència de les terres catalanes, valencianes i balears, sinó un cert ‘reconeixement’ ‘dins’ de l’estat espanyol, sense tenir en compte que Fuster escriu “Nosaltres, els valencians” enmig d’un context dictatorial, assetjat per la censura i el 1991, preguntat durant les guerres als Balcans, està més cremat que un ciri i més fart de tots els ‘nacionalismes’ que Mahoma de la cansalada, perquè la majoria de la ‘intel·lectualitat’ europea associava qualsevol ‘nacionalisme’, sense matisos, amb el retorn a la tribu i la barbàrie causades pels nacionalismes d’estat i Fuster havia patit massa davant d’un sector social blaver inquisitorial i feixista que li havia posat bombes per matar-lo, l‘havien vexat, humiliat, perseguit i insultat perquè poguera opinar lliurement.
Tot i que, haurien de saber, els del Govern de Compromís-PSPV, que, quan més renuncien i reneguen del País Valencià o diguen que els Països Catalans són ‘perfectament prescindibles’, com ha fet més d’un intel·lectual valencià, més els assetjaran encara, fins aconseguir agenollar-los i que prescindisquen de tot projecte polític inclusiu de País Valencià diferenciat de l’Espanya eterna i la València provinciana, i així i tot, encara no estaran satisfets fins a tenir-los lligats de mans i peus, humiliats, amb la boca tancada i dins d’un sac ben lligat perquè no parlen ni escriguen en català, ni diguen PV o PP.CC i que amb la llengua els netegen les sabates dels opressors. El que els molesta és que existim, perquè no volen que siguem ‘nosaltres’, ens volen castrats i amputats en la nostra catalanitat o valencianitat. Són també els que no volen que les comarques dels País Valencià, siguen ‘plenament valencianes’, çò és catalanes, però no els fa nosa que siguen comarques espanyoles o castellanitzades.
Aquests provincians espanyolistes voldrien que tots els habitants del País Valencià estigueren tot el dia, al ritme de guitarra mora, cantant el “Para ofrendar…” i amb el braç a la romana o el puny alçat, però mirant sempre cap a Madrid, renegant del gentilici ‘valencià’ del nostre país, de la nostra llengua i cultura pròpia, valenciana, balear i catalana, que la valenciana gent llançara odi per tots els forats del cos, contra el País Valencià, les Illes i Catalunya i estigueren agraint-li a la metròpoli madrilenya que xucle la sang i la mamella dels habitants del corredor mediterrani i empentant perquè ens assimilen del tot. Aquests provincians, en contra del que pensava fa uns mesos l’empresariat del País Valencià, farts del desdeny de Madrid i de les interminables baralles ‘valencianes’ que ens porten al no-res, activades pel PP, només volen que ens esbatussem constament, entre nosaltres i amb els nostres veïns, conciutadans i germans que tenen la nostra mateixa llengua i cultura valencianes, perquè el País Valencià s’arruïne del tot i desaparega del mapa, ja que les relacions comercials entre el País Valencià i Catalunya són les més importants de la Península Ibèrica i aquesta ‘bioregió’ mediterrània d’Europa és de les més pròsperes en intercanvis comercials i humans i ensems podria ser de les més importants de l’Europa del sud. I tanmateix, aquests provincians, l’únic que desitgen és la nostra ruïna total, la liquidació del País Valencià i de la resta del domini lingüístic. Per què? Sens dubte perquè són ideològicament i ‘nacionalment’ tan “perspicaços” i “intel·ligents”, com Unamuno i Savater, que no arriben a més. Tant odien allò valencià o català que ho volen aniquilat del tot; voldrien exterminar país, llengua, cultura, socioeconomia i ecosistemes dels Països Catalans, i per això ‘lladren’, com a pastors alemanys, contra el conseller d’Educació i contra tots els que defensen ‘una micotiniua’ el valencià-català, perquè, per a “ells”, la valenciana o catalana gent, no ha de tenir dret a tenir cap dret, només si ho atorga la metròpoli, graciosament, a la qual li devem la nostra plena existència, com almoiners que viuen sense viure en ells i només alenen i aspiren a ser adduïts per l’amo dominador.
Per això, sense la ‘sagrada’ Constitució espanyola, escrita, en bona part, per l’estament judicial i militar franquista i els seus cortesans i lacais, per a reproduir part de la dictadura, el País Valencià, Catalunya i les Illes, no existirien ni tindrien entitat pròpia. Seríem un satèl·lit perdut pels forats negres del multiunivers. Per això, ‘proclamen’ que no podem federar-se o confederar-se si tenim la mateixa llengua, perquè si ens apleguem esdevenim perillosos, podem esdevenir ‘subjecte polític’, ‘poble’ alternatiu i diferent a l’Estat espanyol dins de les nacions i els nous estats d’Europa. I això els fot; estarien disposats a fer ‘una altra guerra incivil’ abans de reconèixer que els territoris catalanoparlants tenen dret a construir el seu futur, amb estat propi, sense tuteles per banda d’un estat que ha exercit d’enemic mortal, incansable, sense cap misericòrdia, respecte, reconeixement ni compassió. Per a genocidiar-nos lingüísticament, culturalment i ‘nacionalment’, totalment, a la manera del jurista nazi Carl Schmitt (amic-enemic), al qual durant la dictadura franquista el portaren, sovint a l’estat espanyol, perquè dictara conferències i escrits sobre com s’havia de construir la sagrada unitat de la nació espanyola de “destinació universal” i feixisme invicte.
Per això, com Unamuno i Carl Schmitt, ara mateix, Savater, és instrumental i funcional per un estat que va en contra de la immersió lingüística de les altres llengües sense estat propi, per aniquilar-les, un “intel·lectual” que defensa la tortura contra els animals de les corregudes de bous, com Fernando VIIè i el corrupte monarca anterior i sovint sembla que també defense la venjança justiciera contra els ‘separatistes’, sovint sembla que legitime i defense el ‘terrorisme d’estat’, la llei del Talió, “l’ull per ull” (“i, al remat, tot cecs”, com advertia Ghandi), i proclama l’extermini radical de les altres llengües, cultures i nacions sense estat. Perquè vol imposar la llengua única de l’estat.
Voilà, Savater (com Unamuno i Ortega), un “intel·lectual” de la ‘Marca Espanya’, del tot aprofitable pel totalitarisme de l’estat espanyol contra les nacions i llengües ‘perifèriques’, molt més afeblides i minorades per una opressió que no cessa. I per això, el premien i li atorguen grans reconeixements i prebendes cortesanes, per defensar l’Espanya eterna contra els infidels i deslleials catalànics, bascos i gallecs; fet i fet, contra els “moros” peninsulars, des de la seua puresa de sang i el seu fervor inquisitorial espanyolista. Un “intel·lectual” que fa temps que abandonà això de la crítica i d’‘atrevir-se a pensar’, si alguna vegada el va exercir, i només repeteix les consignes idiotes i molt interessades d’un estat totalitari, supremacista i exterminista, incapaç de respectar-se a ell mateix i als seus “conciutadans”, al veïnat de les altres nacions i llengües distinta a l’espanyola o castellana.
Per tant, un estat, com l’espanyol o francés, que no respecte el dret a la igualtat real, el dret a la diferència i a la diversitat, no mereix ser el nostre estat, és un estat impropi, hostil i enemic, com hem vist als darrers segles fins ara mateix. Només generant estructures d’estat pròpies podem garantir la nostra reproducció lingüística, ecosistèmica, social, cultural i ‘nacional’ i tenir un avenir, con altres nacions-estats, sense que ens exterminen. En efecte, el futur és nostre i hauríem de prendre les decisions més sàvies perquè no ens aniquilen com a valenciana, balear o catalana gent, amb identitats plurals i variades, però sense deixar-se xafar més el coll i que ens tallen la llengua i l’alè del nostre poble que té dret a la llibertat i a poder continuar essent per superar les històries desgraciades que tracten d’anorrear-nos. Com explicava Toni Infante en la crònica sobre la seua intervenció a les Illes Balears, el 9 de setembre, “La solidaritat en la lluita és la vida per a la construcció dels Països Catalans, [Valencians i Balears]”, som un sol poble, plural, divers, que han volgut desfer, fragmentar i dividir per a anorrear-lo millor. I no ho consentirem, no podem acceptar que ens suïciden des d’un estat espanyol de matriu castellana i anticatalana o antivalenciana, com observem en els maltractaments de l’espoliació fiscal, de l’ofegament econòmic dels països de parla catalana, de la nul·la inversió a l’eix mediterrani i en la liquidació, la censura i el tancament de tot els mitjans de comunicació en català al País Valencià (amb el consens de tots els partits espanyolistes) tenim proves de sobra. Llibertat i futur per als Països Catalans; sense Catalunya el País Valencià no podrà subsistir, amb Catalunya i les Illes millorem en tots els àmbits.
Membre de la Plataforma pel Dret a Decidir
