Ha arribat la primavera no a El Corte Inglés, sinó sobretot a la ciutat de València. Una primavera simbòlica, perquè encara és febrer. També simbolitza la primavera i per tant la fugida de l’hivern la imatge de Rita Barberà corrent la cortina i amagant-se dins de casa. És la representació dels mals temps, dels poders de la bruixa retirant-se a les foscors de la maldat. Però ben pensat més que malvada Rita és una persona d’aquelles que et fan patir perquè d’un moment a l’altre diran una cosa inconvenient o ridícula, sempre arnada. Més que per a fer discursos, és una persona per a cantar en grup: “El vino que tiene Asunción, ni es blanco ni…” Per cert, quin ull més clínic té Rajoy per a triar el personal del seu partit i omplir-lo d’elogis, és tot un fenomen de perspicàcia…
