L’ajuntament franquista de València va tindre aleshores la idea d’instaurar un concurs literari amb pretensió de tindre un cert nivell en els diferents camps de humorisme: prosa, vers, novel·la, poesia i dibuix.
Una cosa que, certament, mai va aconseguir, per la senzilla raó de què els seus successius guanyadors sempre van ser concursants lligats forçosament d’una manera o d’una altra a la burgesia o l’aristocràcia afecta al règim. Així, l’any 1972 una jove periodista de nom Natalia Figueroa, mesos abans de casar-se amb una jove promesa de la cançó lleugera espanyola, Raphael, es presentava al concurs i el guanyava. Natàlia, de família aristocràtica d’antiga soca, era proclamada Musa de l’Olimpíada de l’Humor d’aqueixa edició.
A l’any següent va ser una jove economista valenciana de 25 anys d’edat, una tal Rita Barberà Nolla, qui es presentava a la nova edició de l’Olimpíada amb tota la intenció de guanyar-la i amb una bona recomanació per fer-ho en la seua carta de presentació. Era la del seu pare, José Barberà Armelles, conegut redactor i director de diversos diaris i que també havia estat regidor de Parcs i Jardins precisament de l’Ajuntament de València. José Barberà havia estat elegit regidor pel terç familiar, com a bon carlista de família que ell era.
Blanc i en ampolla… la jove Rita era proclamada Musa de l’Olimpíada de l’Humor de l’any 1973.
Però aquella proclamació no es podia quedar només ací. Aprofitant els influents contactes que tenia en el propi ajuntament, Rita (o potser son pare) li va demanar al llavors cap de la Policia Municipal de València, Manuel Jordà, que li demanara a un bon amic seu, el conegut músic i llorejat compositor Jesús Muñoz Monterde, autor de nombroses composicions, marxes processionals, pasdobles i himnes (alguns d’ells premiats) que li compongués ni més ni menys que un pasdoble en honor seu. I així ho va fer, sent l’obra fins i tot donada d’alta a la Societat General d’Autors d’Espanya.
Després de tota aquella parafernàlia, qui anava a dir-li a Rita Barberà en aquells dies la meteòrica carrera política que li anava a oferir el seu futur?
Tot just quatre anys més tard la jove periodista es convertia en una de les fundadores i presidenta d’Alianza Popular a València, el partit fundat per l’ex-ministre franquista Fraga Iribarne. Deu anys després de ser proclamada Musa de l’humor, Rita Barberà era elegida Diputada a les Corts Valencianes.
Populista, demagògica, indigent políticament parlant però amb molt bona estrela i olfacte polític, la nostra Musa sembla no haver perdut el seu innat sentit de l’humor. Perquè a la vista de algunes de les seues declaracions que he llegit en els periòdics durant les darreres setmanes, Rita sembla com si estiguera acumulant mèrits per reeditar un nou i imaginari guardó de Musa d’una nova Olimpíada de l’humor per al 2015.
Per obrir boca ja va deixar bona prova del seu talent humoristic en el seu discurs faller de la Cridà d’enguany. Aquell “dejem passar el caloret del verano, el caloret de l’hivern” va superar totes les expectatives i va fer pensar fins i tot al mateix Xavi Castillo en penjar els seus hàbits per dedicar-se a una altra cosa. I es que aquella representació humorística de les Torres de Serrans fou, senzillament, impossible de superar.
Ací podeu gaudir d’una xicoteta antologia:
“El pitjor que li podria passar als valencians és que governara Ciutadans perquè triarien l’alcalde des de Barcelona” (i que passa quan el PP els tria des de la seu del carrer Genova de Madrid?).
“Vull demostrar el nul convenciment democràtic de Podemos, unit a la nul·la convicció democràtica de Compromís, que treballa des de la manipulació i la falta de veritat i que només van a rebentar, insultar i destrossar”.
“El PP és l’única força que es preocupa pel benestar de la gent gran” (i ho va dir sense ruboritzar-se ni un pel).
“Hi ha opcions polítiques que estan optant per utilitzar els mètodes propis de la seua ideologia original, que no és més que el comunisme-marxista” (lo què???).
“Això que diuen que al PP valencià està tot podrit, de cap manera. Aquest és només un argument per desgastar al meu partit” (com tothom sap, el PP valencià és l’unic partit del món què no se li coneix cap cas de corrupció…).
“M’agrada el públic i servir els ciutadans transformant la ciutat” (que bonica està Valensia…).
