Des de la perspectiva del valencianisme d’esquerra l’aritmètica esta essent interpretada de forma general, com un canvi radical envers èpoques anteriors. Els bons resultats de Compromís, una opció que conté una dosi significativa de l’aportació fusteriana, és quelcom que demanaria alguna explicació sociològica, en aquest punt, si que he de manifestar els meus dubtes davant d’opinions que qualificaria d’optimistes o auto satisfactòries. Hem de reconèixer, però, com la presència dels corresponents grup municipal i parlamentari durant els quatre anys de legislatura ha servit per mostrat la fal·làcia del perill catalanista, i, també, la tasca feta en defensa dels interessos generals dels ciutadans, en la qual Esquerra Unida igualment ha estat present malgrat no haver tret seients.
Tanmateix, tenim la data de la ràpida irrupció del partit Ciutadans, un partit de clar signe conservador i bel·ligerant en tot allò que implique reivindicació identitària que no siga l’espanyola, essent clarament secessionistes i contrari a la normalització del valencià. Estem doncs, davant d’un element a tindre en compte perquè evidencia que la confusió i la voluntat de mantenir-la responen a un sentiment que pot ser utilitzat amb suport social i institucional, tenim altre interrogant a fer-nos, puix no hem de descartar l’obertura d’un nou espai de confrontació en matèria de símbols, llengua…
No tancaria aquest comentari sense reparar en Podemos i Esquerra Unida, dos opcions que existeixen en funció de la política d’estat. Al primer cas, a hores d’ara, no deixa de ser una simple sucursal o del·legació en cada una de les tres províncies valencianes, per això caldria veure si, sense deixar de ser una opció estatal, esdevenint una opció amb identitat de país. En quant a Esquerra Unida, que continua present a molts ajuntaments, recordem com fa temps que ha assumit moltes de les propostes del valencianisme, ara la tenim immersa en un procés de reconversió, per tal de donar solució a les seues contradiccions, al meu parer estratègiques i no simplement d’imatge, què hi faran?.
Per acabar, escoltem dir que s’ha acabat l’hegemonia del PP, diferenciem, però, entre una davallada important i allò altre que seria la pèrdua significativa del pes ideològic. Els valors no canvien de colp i volta, que es generen importants avanços cap a la postmodernitat en contra dels continguts en els quals es sustenta la dreta seria un nou horitzó desitjable.
