Republicanisme

Sovint l’ús de símbols republicans provoca la reacció immediata de la dreta, especialment quan l’expressió republicana es dóna en alguna institució, cas dels ajuntaments. Enguany tal situació s’ha reproduït en alguns municipis, com és el cas del Cap i Casal, la controvèrsia, el contrast d’opinions és una pràctica necessària i habitual en qualsevol democràcia, que la gent que es considera monàrquica per convicció o per criteri d’oportunitat manifeste el seu desacord amb el republicanisme entraria en la normalitat, el que continua resultant contrari a la llibertat d’expressió és que els delegats del govern o qualsevol instància consideren il·legal les expressions que fan referència a aquella república nascuda un catorze d’abril buscant la penalització.

Enguany la data s’ha celebrat de variades formes i amb més força que en anteriors ocasions, així hem vist casos com el de l’Ajuntament de València que ha penjat una pancarta amb la senyera de la ciutat i els colors republicans, recordant-ne com la ciutat va esdevindre capital entre 1936 i 1937, fet que provocaria una activitat cultural i política de gran importància amb la presència d’intel·lectuals i artistes de tot el planeta. També hem vist banderes i altres manifestacions. Certament la qüestió es pot viure de diverses formes i amb sentiments plurals, hi ha la gent que es marca com a objectiu arribar a una República, una altra vessant és considerar que hi ha un fet històric ocultat i maltractat pel franquisme i tanmateix pel pacte de silenci de la transició. Dos maneres, doncs, de plantejar el tema, legítimes, i a més a més que no impliquen cap vulneració del marc legal existent. Existeix també la posició d’alguna gent que creu que treure el tema no hi és oportú, puix dóna peu a la reacció contrària i no es tracta de quelcom prioritari en aquest moment.

Entrant a la problemàtica legal recorde com allà a principi del vuitanta, moment en què van caure els pactes de la transició, algunes minories férem campanya a favor d’una consulta sobre el dilema monarquia o república, imagineu-vos que hagués passat si s’haguera fet la consulta: la monarquia haguera guanyat per golejada! Va haver-hi algunes detencions, prohibició d’actes, multes…, llavors el tribunals de justícia, els d’aquell moment que pràcticament venien del franquisme, sentenciaren una doctrina que ha quedat ja fixada i que ve a dir que reivindicar un règim republicà és d’acord a dret si els mitjans utilitzats són democràtics i respectuoses amb les lleis, la penalització del republicanisme practicada per la dreta de forma sistemàtica no ha prosperat mai, però Ai! l’efecte intimidador esta present i això afecta un sector de la nostra societat que es deixa intimidar.

En aquest cas exercir el dret a ser republicà o simplement a reivindicar el record d’aquella breu experiència, en alguns aspectes contradictòria, truncada per la forma de les armes, constitueix una forma clara de reafirmar la llibertat a expressar-se i alhora de condemnar el franquisme.