Contra el fracàs de l’autoritarisme leninista i de la socialdemocràcia Taibo proposa l’anarquisme com a democràcia de base, com a autogestió, com a pràctiques anarquistes o llibertaries, com l’associació des de baix, des de la solidaritat, la lluita contra la violència i el pacifisme. Analitza les lluites contra els autoritarismes i les coaccions organitzatives en les clàssics de l’anarquisme del segle XVIII i XIX per veure quins textos són rellevants per a les societats actuals, feminisme, pacifisme, ecologisme, etc.
Carlos Taibo exposa la necessitat de l’”aggiornamento” de l’anarquisme dels segles XVIII i XIX perquè siga vàlid al segle XXI. Defineix l’anarquisme i els llibertarisme, els relaciona i distingeix també del marxisme i el comunisme; examina molts dels debats dels que participen els llibertaris contemporanis i s’estudien amb vocació no dogmàtica, la proposta teòrica de l’anarquisme, la seua crítica de la democràcia liberal i la seua defensa de la democràcia i l’acció directes, així com la contestació de l’Estat i del capitalisme. Descriu l’aposta per la gestació d’espais d’autonomia, autogestionats i des-mercantilitzats, la relació del món llibertari amb el feminisme, l’ecologisme, l’antimilitarisme i les lluites solidàries. Carlos Taibo també ha escrit sobre la necessitat d’un model de decreixement “El decrecimiento explicado con sencillez”, 2011, “España una gran país: Transición, milagro y quiebra”, 2012 o “Que no se apague la luz. Un diari de campo del 15-M”, 2012.
El company, Carlos Taibo, professor de ciències polítiques a la Universitat de Madrid, analitza els límits de les eleccions, la necessitat de qüestionar les regles del joc, la conveniència de construir les assemblees del poble, per debatre-ho tot, la defensa de formes de democràcia directa, el qüestionament de l’estat, de l’educació i la sanitat privada, però també de les reproduccions sistèmiques de la ‘publica’, els processos de descentralització i de transformació radical de la societat.
Davant la lluita de classes desplegades des de dalt, la necessitat d’articular les respostes des de baix; davant el retorn de les lògiques laborals del segle XIX, la necessitat d’un anarcosindicalisme que lluite contra les lògiques autoritàries, explotadores i espoliadores del model capitalista i neoliberal. La necessitat o la urgència de la construcció del cooperativisme, de l’autogestió i de l’ajuda mútua, sense esperar al moment de col·lapse del model depredador neoliberal actual i procurant capgirar el model, les estructures d’opressió i la vida quotidiana, en el consum, la producció i les formes de vida radicalment distintes als models autoritaris, jerarquitzats, uniformitzadors, exterministes i liquidacionistes actuals. Construir des de la lliure associació, l’horitzontalitat i la lliure capacitat de decisió amb apostes pel decreixement, posa com a exemple les cooperatives integrals de Catalunya actual, les col·lectivitzacions agràries d’Aragó durant la II República, etc. per a trencar amb les regles competitives del capitalisme, com analitza Kropotkin a “El suport mutu”. Un llibre sobre l’anarquisme que cal llegir, debatre i pensar com posar en marxa a diferents àmbits de la nostra societat valenciana.
