Probablement, ha arribat l’hora de repensar-ho tot davant la imatge angoixosament caòtica que tenim del nostre futur planetari. Però, necessitem un mètode que sàpiga racionalitzar i debatre comunitàriament totes les qüestions i els problemes. Un mètode que tinga ben present que no sols la raó ens constitueix com a persones, que el debat ha de fugir de la discussió inútil i que les llengües són molt imprecises i ens fan dir un munt de bajanades. Els valencians, però, una volta més esperaríem respostes de Nova York, Londres o Madrid: és la tradició de la subordinació. Hem sigut incapaços d’arriscar-nos a pensar per nosaltres mateixos. Per contra, hem après un llenguatge ‘oficialesc’ i engominat. El pensament és un riu d’idees de tots, però que cal pescar. Si no ho fem, no serem res, ni tan sols un poble.
