En el seu raquitisme característic, el pensament conservador no deixa cap escletxa per a reformular fenòmens brutals d’alta repulsa social. Per exemple, pel que fa a la violència de gènere. Els responsables d’aquest atemptat a la vida humana són considerats malalts mentals o criminals sanguinaris. Se’ls estigmatitza i es fa un minut de silenci per la víctima, i assumpte resolt. El pensament conservador no accepta la responsabilitat social dels crims de gènere. Però existeix una deformació educacional que ens fa a tots candidats a practicar la violència contra les dones. Doncs, continuem sacralitzant la sexualitat, en compte de paganitzar el cos humà. I no propiciem de debò una relació igualitària entre home i dona. Ni agafem per les banyes el “pecat” de la gelosia.
