Durant els vint-i-quatre anys que hem hagut de suportar el seu govern extremista i radical, hem viscut com si ens oprimiren amb un gran ‘darriere’ (‘cul gros’) a sobre dels nostres nassos, sense deixar-nos alenar ni respirar, per asfixiar-nos; la política del PP ha augmentat, des de les institucions, el nepotisme, han fomentat l’amiguisme, el secessionisme, la incultura, l’arrogància, la prepotència, el barraquisme escolar, el sectarisme, l’autoritarisme, el tancament de les escoletes infantils, la privatització dels serveis bàsics de l’aigua, la llum, l’insult i el menyspreu sobre les víctimes i familiars del Metro; han fomentat des de les institucions públiques el malbaratament, la privatització i la corrupció, Gürtel, Nóos, Terra Mítica de Zaplana, el cas Camps, el cas Cotino, el cas Blasco d’estafa amb els diners de la solidaritat als països del sud, el cas Rus-Benavent, que ara es fan els bojos i un llarg etcètera quasi interminable carregant-se el sistema bancari valencià i duent-nos a la ruïna per la manca d’inversions a l’arc mediterrani, per la genuflexió de Rita i Fabra davant de la metròpoli de Madrid, de la monarquia i de tots els llepa-sabates de l’estat que ens tracten com a territori ‘colonial’… amb un finançament autonòmic a tots els països de parla catalana o valenciana desastrós i insostenible com han consignat els valencians Germà Bel i Vicent Cucarella. Un insult inadmissible per als habitants dels països de parla catalana, siguen castellanoparlants i catalanoparlants.
Als darrers dies, s’albirava com s’anava gestant l’hòstia, que deia Rita la nit electoral agafada al coll del delegat de Govern Serafín Castellano, detingut al cap d’uns dies per corrupció política i institucional amb caceres, comissions i regals diversos: el Rita-Leaks relatant amb xifres l’ostentació del luxe insultant des de l’abús de poder, la sobergueria i la impunitat, la peixatera del Mercat del Cabanyal que li girava l’esquena per a no donar-li la mà i no agafar-li el full de propaganda del PP, en un gest de dignitat suprema, el formatger del Mercat de Russafa que no li donava la mà ni volia saber res dels polítics del PP, que anunciava que ell venia només formatges però no xoriços, la gent jove que els deia ‘lladres’ i ‘corruptes’ pels mercats i carrers, les respostes arrogants dels qui es creuen posseïts per la infal·libilitat del poder, la prepotència dels polítics del PP, manipulant llauradors dòcils i insultant, el mateix dia de la manifestació en defensa de l’Horta als ecologistes de Per una Horta ecològica, dient que amb bicicletes no es salvarà l’Horta perquè calia cimentar-la per a beneficiar els negocis dels seus amics empresaris de la ‘construcció’ destructiva de gratacels…
Durant vint anys ens havíem fet la il·lusió, contínuament, que la ciutadania valenciana no li tornaria a donar l’alcaldia a l’ajuntament de València o la Generalitat Valenciana als del PP perquè ja en teníem prou. Perquè incentivaven les desigualtats socials, afavorien els més rics i governaven contra els més pobres, atiaven l’antagonisme entre valencians, el trencament de la convivència, l’atac a la llengua dels valencians que compatim amb balears i catalans…I sempre ens havíem equivocat, perquè els tornaven a votar massivament, ajudats per un finançament il·legal i pel domini dels mitjans de comunicació, de RTVV i de tants diners dels empresaris amics per perpetuar-se en el poder. I les il·lusions s’esvaïen a cada contesa electoral…
Ells, els del PP, donaven suport o giraven la cara davant els atacs del radicalisme dels grups neonazis que celebraven l’assassinat de Guillem Agulló i Salvador, atacaven les seus dels sindicats o dels partits polítics d’esquerres, perquè posava País Valencià, amb total impunitat; són els del PP els qui han imposat el seu autoritarisme des de les amenaces, la força bruta i la violència les seues polítiques contràries als drets humans, contràries a la nostra llengua, contraries a les inversions a l’eix mediterrani, que els sindicats i l’empresariat ha denunciat, així com un antivalencianisme i anticatalanisme que ens duu a la ruïna i al desastre total… Per això, veure l’eterna alcaldessa de València, proclamar que buscaria un ‘pacte d’Estat’ contra els resultats electorals, èbria d’arrogància i abús de poder, era una mescla de fer el ridícul, de vergonya aliena i de patetisme, grotesc i colent, com el de Floriano dient que a partir d’ara serien ‘dialogants’ amb la resta de partits i amb la ciutadania… Els qui han practicat el radicalisme del manar imposant, amb autoritarisme, i no respectant les “minories” que sumaven sempre molt més ciutadania que els seus millors resultats electorals, ara parlen de diàleg i d’escoltar els altres, quan no han escoltat mai.
No està malament, que parlen de ‘diàleg’, com deia la jutge Carmena, en un programa d’humor de TV, en parlar d’Esperanza Aguirre, nosaltres estem d’acord amb la “reinserció social”; el mateix li podríem dir a Rita Barberá i a Alberto Fabra, ara tindran l’oportunitat de rehabilitar-se i reinsertar-se perquè han governat a favor de l’amiguisme, el malbaratament i la corrupció i en contra dels interessos del País Valencià.
Els de Podem, Compromís i el PSPV-PSOE estan obligats a fer-ho molt bé perquè els del PP no tornen d’ací quatre anys, millor del que ho ha fet uns socialistes ‘valencians’ fent servir en la campanya electoral, gairebé sempre l’espanyol i invisibilitzant el valencià; si no té un protagonisme destacadíssim Compromís i Mònica Oltra com a símbol de la lluita contra la corrupció i el canvi política, com a presidenta de la Generalitat, des de l’eix bàsic del valencianisme polític, com a Barcelona el sintetitza Ada Colau i a Madrid, Manuela Carmena, molta valenciana gent es decebrà i interpretarà que ací canvia molt poc i que continuem dependent de les decisions que ens marquen des de Madrid, amb pactes perquè la ‘casta’ continue remenant les cireres al País Valencià.
Calen canvis reals, de participació ciutadana, de defensa de l’Horta ecològica, d’increment de l’educació, la sanitat i els serveis públics, de recosir i vertebrar el País Valencià, l’orgull o l’autoestima de poder ser valencians sense sentir vergonya aliena, de refer el que han desfet des del mal govern despòtic de tants anys, recuperar uns mitjans de comunicació en valencià, en el català de tots, com deia Enric Valor, com tenen totes les comunitats autònomes amb llengua pròpia distinta al castellà i les comunitats castellanes multiplicades; volem tornar a escoltar Catalunya Ràdio, TV3 i Canal 33, volem que es complisquen els programes de transició a l’agricultura ecològica, de lluita contra el canvi climàtic que tenim a sobre, dels problemes ecològics més greus que tenim al davant, per construir una ciutat ecològica davant les incerteses de l’avenir que ja s’albiren, una ciutadania amb drets laborals, socials, respectuosa amb el medi ambient, l’Albufera, el Saler, prioritzar l’educació i la cultura davant els qui han intentat invisibilitzar la llengua i la cultura valenciana i catalana de la valenciana gent, han procurat trencar les relacions i enemistar-nos amb els nostre països veïns, enfrontar els valencians des del secessionisme d’una simbologia rància, corrupta, provinciana i espanyolista. Cal un temps nou i una política des dels drets humans, socials, lingüístics, laborals, ecològics, dels drets dels animals, contra les corregudes de bous, des del radicalisme democràtic… “Radicalisme”, en el pitjor sentit, és a dir en d’extremisme i el sectarisme és la política que ha fet el PP a les darreres dècades, una política autoritària, corrupta, malbaratadora i antidemocràtica. Una ruïna que ens ha dut al desastre.
Ara hauria de començar un temps d’esperança i de formes democràtiques per construir el futur des de la participació ciutadana, honestedat, la decència i la netedat de les mans netes. Fer front als reptes que tenim al País Valencià amb habilitat, trellat i perspicàcia democràtica. No ens poden fallar perquè a penes hi ha marge de maniobra; no es pot reproduir la vella política caducada que hauria de passar a millor vida. Cal recuperar el dret a decidir del País Valencià sobre totes les coses, cal recobrar la dignitat i la decència perduda… I juntament amb Podem/Podemos i els socialistes valencians, Compromís, amb la seua valentia, representa aquest coratge per reconstruir la democràcia al País Valencià i rescatar les persones per davant de les obres faraòniques i els malbarataments incessants després de més de vint anys de governs totalitaris i despòtics del PP. Al marge del ‘qui, molt important també, no ens falleu, perquè si no la dreta es perpetuarà amb una corrupció i degeneració institucional sistèmica on la ‘democràcia’ vol, dir tot el contrari, vulneració dels drets de ciutadania de la valenciana gent davant de la metròpoli de Madrid i les sucursals provincianes.
Membre de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià.
