Correm desesperats no cap a una nova revolució, sinó cap a diverses revolucions juntes. És la febre de la revolució. I, en realitat, més que aconseguir revolucions, anem revolucionats en el sentit d’estressats. Mentrestant, la denominada realitat no és revoluciona, sinó que segueix la seua marxa, més aviat enfollida. De tal manera que et despertes i, el dinosaure o el monstre del gegantisme i la rapidesa, te’l trobes al peu del llit. Al carrer, les malalties mentals es multipliquen cada dia i el malestar de la cultura s’agreuja per instants. Que no hauríem de parar-nos i revisar la teoria de les revolucions per finalment transformar la realitat de debò? I que no hauríem de convéncer-nos abans de res que aquests temes no són exclusius de Nova York o Berlín, sinó d’allà on proposem reciclar les revolucions?
