La setmana passada vàrem poder contemplar un esdeveniment relacionat amb la revista El Jueves, setmanari que es publica regularment tots els dimecres. La portada prevista per a la setmana anterior va ser retirada i substituïda per una altra, on el protagonista és l’inevitable Pablo Iglesias. En la il·lustració que no va arribar als quioscs apareix el Rei Joan Carles I passant-li la corona al seu fill, el príncep Felip.

La direcció de l’empresa de la publicació, el grup RBA, va decidir retirar l’edició. Com dic, la portada que hauria estat censurada per la pròpia editora mostra les caricatures de pare i fill. La Corona està ‘on fire’. Però no arriba a cremar.

El que passa és que reté tanta immundícia i excrements que desprèn un baf metífic. Al seu voltant s’arremolinen les mosques. Aquesta Corona és el vestigi que el Rei li passaria al seu successor, el futur Felip VI.

L’operació de recular la portada és lamentable i maldestre. Ja ho va dir Voltaire en el segle XVIII a una de les seues Cartes filosòfiques: si no vols que alguna cosa es difonga procura no censurar-ho. Si consumeixes eixa malaptesa, la seua divulgació serà màxima.

Som així de xafarders o lliurepensadors, com vulgen nomenar-ho. Si saps que alguna cosa ha estat prohibida, comences a interessar-te bastant, fins i tot pot arribar a ser morbós. Aquells cavallers s’ho han buscat…

Ací estic jo parlant d’una revista que no acostume a llegir, d’una publicació que no habitue a adquirir, d’un setmanari que sols m’interessa la seua portada. Després de la censura que li han imposat a aquesta portada molts dibuixants, entre ells Manel Fontdevila, han dimitit. Aquest fet diu molt de la incompetència dels seus responsables.

És una censura de l’empresa, baix les pressions de la Casa Reial? Si aquesta és l’explicació, la barroeria és majúscula. Si sols és una cosa exclusiva de l’editorial, temorosa del mal gust de la seua publicació, l’assumpte també fereix i fa molt mala olor.
El Jueves sempre m’ha paregut una revista amb un humor salvatge, probablement necessari. En aquestos temps tan intricats, aquesta ‘xispa’ és ineludible. Sempre és bo poder arrancar un somriure o una riallada a la gent.

Com és possible que una editorial tan refinada, tan superferolítica, de preus tan exorbitants, destine una part dels seus ingressos a publicar una revista generalment tan escatològica? Perquè… es ven.

Doncs veneu homes de Déu, veneu, que en una societat de consum allò que s’adquireix baixa de preu. Baixen els preus tan escandalosos dels seus llibres (que a més tendeixen a desenquadernar-se) i després la gent podrà admetre que siguen editors d’una revista com El Jueves.

Comparteix

Icona de pantalla completa