L’altre dia, escabussat en una sèrie de curiositats i quefers lingüístics, em trobí amb una agradable sorpresa en comprovar que el Diccionari Normatiu Valencià arreplegava una d’aquelles paraules tan originals que el poble cria i conserva com el millor dels seus tresors. Es tracta de la paraula
malíccia, que expressa el sentiment de ràbia, impotència i indignació envers una situació desafortunada o injusta: “He perdut l’autobús per un minut. Quina
malíccia m’ha entrat…!”
La paraula en qüestió és molt usada en el valencià central i, tal com reflectix el DCVB i alguns manuals de llengua, és una variant formal de la paraula ‘malícia’ (del llatí MALITIA), que és la paraula estàndard usada per a descriure el sentiment que acabem d’explicar. Seguint eixes definicions hauríem de considerar, doncs, que malícia i malíccia són sinònims totals i que per tant només hauríem de fer servir en els usos formals la primera opció. Però, realment malícia i malíccia signifiquen el mateix?
Personalment, des de ben xicotet només he sentit en el meu entorn dialectal la paraula
malíccia (amb terminació oclusiva en la primera síl·laba) en el context de ràbia, impotència i indignació, i ben poques (per no dir mai) he sentit que espontàniament la gent tinga
malícia per haver arribat tard a l’autobús, per haver sigut víctima d’un robatori o perquè un governant haja obrat irresponsablement en contra dels seus interessos, per posar uns exemples. En tot cas, la primitiva
malícia s’utilitza en l’accepció que els diccionaris normatius li atorguen en primer lloc: ‘inclinació a fer el mal’, i no sé si sóc molt agosarat però en eixe sentit se sol utilitzar amb molta més freqüència la paraula
maldat . Així, quan per exemple un menut té un comportament bondadós, se sol dir: “és molt bon xiquet, encara no té maldat” i com eixe molts altres contextos i situacions en què ens referim a l’habilitat per a fer el mal o al simple fet de conéixer-lo.
Per tant, malgrat que la normativa situa com a sinònims malícia i malíccia, l’ús social ens mostra que hi han diferències notables entre ambdós formes: la malícia (o la maldat) és una qualitat, mentre que la malíccia és una sensació. Ço és, la malícia i la maldat s’exercixen, sovint a consciència, i la malíccia s’experimenta.
La nostra malíccia no només és un mot tradicional i viu, sinó que també és singular, distintiu i útil. L’equivalència en els significats s’esdevé entre malícia i maldat, que són els dots mots que fóra més natural que constaren com a sinònims. A hores d’ara, tot i que la paraula que ens ha ocupat ja forma part del diccionari normatiu, el fet que porte l’etiqueta de ‘col·loquial’ i estiga subordinada a una altra em fa encara una miqueta de malíccia.
