Els escriptors valencians –i l’anomenada gent de la cultura en general– han hagut de renunciar a moltes coses. Alguns han renunciat fins i tot a ser escriptors. Però una bona part renuncien a ser promocionats, distribuïts i exposats a les llibreries. Alguns, inclús, la renúncia l’allarguen a ser editats. No caldrà que diga que han hagut de renunciar a una tradició literària que a penes existeix, a ser llegits per la gent que els envolta, a ser un escriptor amb certa dosi de normalitat. I massa sovint han hagut de renunciar a un percentatge elevat del que haurien rebut en qualsevol país civilitzat. I aleshores –sobretot si et paguen una misèria o et demanen de fer un treball debades-, no puc resistir-me a la pregunta retòrica: els polítics nostres també renuncien a un percentatge important dels seus jornals?
