Em pareix molt bé la pau lingüística valenciana. Ni que siga a hores d’ara que Salomó ha alçat l’espasa per partir en dues meitats la criatura, que se la disputaven dues hipotètiques mares. Renuncie, per la meua part, a ser membre de l’AVL com a escriptor que sóc, així com a jornals i altres dolces recompenses. Però demane una contrapartida: que no assassinen la llengua, aquesta llengua amb què he escrit pràcticament tots els meus llibres i uns milers d’articles periodístics, fet que m’ha perjudicat, ja que la persecució de la llengua perjudica també la seua literatura. I encara afegiria, respecte a la pau lingüística, que no s’hi pot admetre gent de mala fe, és a dir, persones que no usen el valencià com a llengua habitual i culta amb els més pròxims, car aleshores s’acosten a la llengua amb instint criminal.
