Idea-litzant
Les noves maquinetes mòbils, que absorbeixen l’atenció de tothom, fan pensar en l’època de l’aparició de la tele per allà els anys 50 del segle XX. La tecnologia aterrava aleshores enmig dels humans i la tele podia ser un instrument molt útil, una aliada de la intel·ligència humana. Però no. La humanitat tendeix més al joc mecànic i a l’addicció que a desenvolupar el cervell. I els valencians, no diguem… La gent ja ha perdut la vergonya de dir que no llig res. Ara bé, la mimesi fa miracles, com passa amb els tatuatges. Tanmateix, què cal imitar? El fet de llegir literatura i preferentment en valencià. Cal, doncs, la insistència publicitària, al costat d’espais als mitjans de comunicació sobre llibres. I de la mateixa manera que caldria ocupar hores punta en la promoció del llibre, caldria que s’adreçara la política del llibre.
