El nom de mar Mediterrani prové del llatí, on significa “mar entre terres”. El Mediterrani té una extensió:
– de 2,5 milions de km2 d’aigua.
– que es renova sobretot de les aportacions dels corrents oceànics que penetren per l’estret de Gibraltar (canal de 15 km d’amplada que, en l’antiguitat, era considerat un riu).
– amb una antiguitat (amb la seua forma actual) de al voltant de 5 milions d’anys.
– amb una longitud de costa d’uns 46.000 km. des de l’estret de Gibraltar fins el canal de Suez i el Bòsfor.
– amb unes 100 espècies considerades pesca comercial.
– amb unes 12.000 espècies de fauna marina.
– en el qual desemboquen, principalment, els rius Nil, Ebre, Roine i Po.
– amb 25.000 espècies de flora marina, essent la meitat endèmiques.
– amb una població costanera de al voltant de 143 milions de persones.
– alberga un 6% del total d’espècies marines conegudes, de les quals un terç són endèmiques.
– amb una taxa anual de l’1,3% de creixement demogràfic.
– amb uns 218 milions de visitants turistes a l’any.
– amb una ocupació de sòl al litoral de 4000 km. per establiments turístics.
– amb el 30% del comerç marítim internacional.
– amb el 60-85% d’aigües residuals sense depurar.
– amb 60 refineries de petroli que aboquen al mar unes 200.000 tones de petroli a l’any.
– amb un 66% de terres rurals en risc d’erosió.
– amb una superfície anual mitjana, afectada per incendis, de 200.000 hectàrees.
– amb migracions humanes (fenícia, grega, romana …) històriques i amb actuals desplaçaments de població.
– amb aigües que han augmentat la seua temperatura una mitjana de 0,67 graus els últims 25 anys; mentre que la seua acidesa ha crescut un 60% des de la revolució industrial, un 10% des de l’any 1995 i, probablement, s’incrementarà, si no es posa remei, en un 152% fins el final d’aquest segle XXI (3).
– amb situacions econòmiques, ambientals i socials molt desiguals.
El mar Mediterrani també és considerat erròniament un pou sense fons capaç de neutralitzar tots els possibles impactes negatius derivats de les actuacions humanes que s’hi realitzen. Així, podem distingir:
a) ús extractiu: aprofitament de recursos pel sector pesquer -siga per captura o per cultiu-; aprofitament de recursos per la fabricació de productes alimentaris, de cosmètica, de medicaments, de biomassa vegetal …
b) ús extractiu en sòl i subsòl marins d’àrids per rehabilitació de platges, dragatges en ports per assegurar la seua operativitat.
c) ús extractiu en sòl i subsòl marins de gas i petroli mitjançant plataformes “offshore” reutilitzables, després del seu esgotament, com a llocs d’emmagatzematge de CO2, amb els respectius impactes a l’ecosistema marí.
d) ús extractiu d’aigua per la producció de sal, de sistemes de refrigeració de grans indústries, d’aigua dolça (per el proveïment de grans nuclis urbans litorals i/o per ús agrícola).
e) ús turístic/immobiliari: essent el Mediterrani la principal destinació turística del món; això suposa una gran demanda d’aigua a l’estiu, un gran augment de l’abocament d’aigües residuals -siguen depurades o no- així com un augment d’embarcacions d’oci (esportives, creuers i altres com d’avistament de cetacis, per exemple) i un augment de la demanda de ports esportius. També cal esmentar l’expansió immobiliària de promoció i construcció d’habitatges i de serveis auxiliars poc respectuosa amb la normativa proteccionista.
f) ús de transport: intern, internacional; de mercaderies, de passatgers; intermodal, no intermodal: amb/sense coordinació amb altres modes de transport no marítim com l’aeri, el terrestre per carretera o el terrestre per ferrocarril (4).
g) utilització i aprofitament de l’energia de les marees (centrals elèctriques mareomotrius), de les onades (centrals elèctriques molinotrius), de l’aire/vent (parcs eòlics “off shore” existents ja a Dinamarca, Regne Unit i potser prompte a Espanya).
h) utilització estratègica i de defensa: relatiu a la seguretat -interna/internacional- respecte, per exemple, a accions militars, a tràfic de drogues, armes, persones mitjançant operacions d’entrenament, preparació i actuació amb diversos impactes ambientals (per contaminació, per ús d’explosius, per ús de sonars de navegació…) en general sobre l’ecosistema marí i/o en particular sobre flora/fauna marines (ex: desorientació de cetacis per contaminació acústica).
i) utilització en tasques d’investigació i prospecció marina, per part d’iniciatives públiques i, també, privades.
Cal encarar la protecció del mar Mediterrani tenint en compte l’existent pluralitat de qüestions ambientals, d’operadors econòmics, d’organitzacions públiques, de participació ciutadana… que suposen, també, una pluralitat d’interessos, de vegades contraposats. I aquest Congrés mundial de parcs és una bona oportunitat per fer-ho. En tot cas, és necessari concretar els acords globals, posteriorment, en accions regionals i locals efectives.
(1) http://worldparkscongress.org/
(2) Participants al Congrés mundial de parcs (a la ciutat australiana de Sidney del 12 al 19 de novembre de 2014): Albània, Algèria, Croàcia, Xipre, Egipte, França, Grècia, Israel, Itàlia, Jordània, Líban, Mònaco, Montenegro, Marroc, Palestina, Portugal, Sèrbia, Eslovènia, Estat espanyol, Síria, Tunísia i Turquia.
http://www.iucn.org/about/union/secretariat/offices/iucnmed/iucn_med_networks/members_in_the_mediterranean/
(3) http://medsea-project.eu/
(4) En concret, l’Estat espanyol és l’estat membre de la UE amb més longitud de costa i està situat geogràficament prop de diverses rutes marítimes, suposant el conjunt de ports de l’Estat (anomenats d’interés general per la normativa interna) una àrea estratègica en el transport marítim internacional i plataforma logística del sud d’Europa on també transita la flota d’embarcacions de bandera espanyola que suposa el major tonatge de vaixells de pesca de la UE (al voltant d’una tercera part del total l’any 2004), així com un nombre important de persones (uns 26 milions de persones l’any 2007) per els seus desplaçaments. Així mateix, pels esmentats ports d’interés general (de l’Estat) transiten al voltant del 60% d’exportacions i el 80% d’importacions espanyoles. En tot cas, aquests ports, en l’àmbit de la UE, intentant superar, complidament, les seues funcions tradicionals (d’avituallament i repostatge de vaixells així com de desenvolupament econòmic per les àrees litorals) han d’aspirar aconseguir el compliment dels objectius de l’anomenada “Directiva marc d’aigües” (DMA) per garantir un bon estat ecològic de les aigües costaneres per activitats com la pesca, l’aqüicultura, els serveis turístics …
