Què amaguem?, eixamplaríem així la tan porosa pregunta. En realitat tothom amaga moltes coses, coses sense importància i coses més empaquetades i alçades dins nostre. Però la qüestió l’he de restringir a l’àmbit de l’escriptura en premsa. Què amague cada dia entre aquestes deu ratlles? Hi escric allò que vull. D’una altra manera, tocaria el dos… o ja no em veuríeu més per ací. Detectant una contradicció, aparent o no, refaig la frase: no escric allò que vull, sinó allò que intentaré explicar i els lectors possiblement entendran. Caldrà que escriga d’una certa forma, segons em pense que pensen els lectors. I hauré de tindre en compte els contraris. Amb tot, aquests últims cada dia pinten menys i em fan parar molt poc l’obertura de la meua llibertat d’expressió: dic, per tant, més i més allò que em dóna la gana.
