Paraules clau: Etnobotànica, assutzena, lliri blanc, Lilium candidum, goigs o gojos, Mare de Déu del Lliri, Vilanova de Bellpuig
Una advocació de la Mare de Déu pot fomentar l’aparició de l’equivalent nom femení. Eixe ha sigut el cas de la Mare de Déu dels lliris, origen de l’antropònim Lliris (festivitat en el santoral, el 21 d’agost).
UNA ALTRA MARE DE DÉU DEL LLIRI
No és Alcoi, però, l’únic cas en què es venera una Mare de Déu sota eixa advocació.
A l’església de Sant Pere de la població catalana de Vilanova de Bellpuig (Pla d’Urgell; Lleida) es venera la Mare de Déu del Lliri, imatge que forma part d’un esplèndid retaule gòtic (potser entre els segles XV-XVI).
Eixos poemes cantats són els gojos o goigs.
GOJOS ETNOBOTÀNICS A LA MARE DE DÉU DEL LLIRI
Els gojos són una mostra de cultura popular religiosa de caràcter músic vocal.
Són cants de lloança, de petició o d’agraïment dotats d’unes característiques literàries i musicals que els singularitzen entre els diversos gèneres de poesia religiosa popular.
Solen cantar-se col·lectivament en el marc d’actes religiosos d’una certa rellevància com ara una processó, una missa de festa major, una celebració del santoral, etc. [3].
Molts dels gojos són veritables obres poètiques, tant els més antics com alguns de recents escrits pels nostres millors poetes, des de Mossén Jacint Verdaguer a Joan Maragall, Josep Carner, Francesc Vicent Garcia (el rector de Vallfogona), Clementina Arderiu, entre els catalans; el mallorquí Costa i Llobera; i, entre els valencians l’alacantí Leandre Iborra Polo [4].
Altrament, en molts dels gojos trobem una mena d’etnobotànica ad hoc, no tan sols de caràcter simbòlic, sinó també al·lusiva a característiques de la planta descrita, com són el color i l’olor.
Vegem-ho, si més no en els Goigs de la Mare de Déu del lliri que es venera a Vilanova de Bellpuig.
i de Vilanova flor;
O Mare de Déu del Lliri
regaleu-nos vostra olor.
Si de Vos la rosa encesa
en retreu la caritat
la blancor de la puresa
us ha el lliri manllevat.
El mostreu perquè se’l miri
ben contrit el pecador.
…
Est retaule és gran Senyora
joia d’art de bona llei
el pastor i rei hi adora,
vostre Fill, Pastor i Rei.
Esgranant-hi el dolç saltiri
el goig sant ens ompla el cor.
…
Flor del cel; podrem venir-hi
a cantar els goig a chor?
O Mare de Déu del Lliri
regaleu-nos vostra olor.
Lliris és un antropònim femení. Un nom de dona [5]. Com també ho és la variant castellana Liria [6].
Liliana, probable al·lusió a Lilium, és un nom femení relativament a comú a Europa i Amèrica, en ocasions sota formes com Lilian [7], Lillian o l’hipocorístic Lili/Lily [8].
Els cinèfils associaran el nom a la italiana Liliana Cavani, directora de pel·lícules tan impactants com El porter de nit (1974) o Més enllà del bé i del mal (1977).
Però, ¡què voleu que vos diga! Per a mi Liliana evoca una altra pel·lícula més popular i plaent, Con el culo al aire (1980) [9]; una mena de farsa “a la valenciana” dirigida pel malguanyat Carles Mira (1947-1993) i en la qual la protagonista canta una cançó amb eixe nom. I l’Ovidi, després de sentir-la, d’olorar-la, de tastar-la, d’assaborir-la, es queda com a catatònic.
I amb nom del lliri, Liliana.
[1] Dic “intenta” perquè algunes de les flors semblen tindre 5 tèpals, i no sis com els Lilum candidum.
[2] El culte retut a Déu es diu latria; hiperdulia és el dirigit a la Mare de Déu; i dulia l’oferit als àngels i als sants.
[3] El primer document on consten uns gojos és la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328; capítol 120), quan tota l’armada almogàver cantà ab llàgrimes en los ulls els goigs a sant Pere la vigília del contraatac a Gal•lipoli.
[4] Autor dels Gojos a la Mare de Déu de Montserrat de Mutxamel (l’Alacantí), amb música d’Héctor Giner Giménez
[5] La iberuda (d’Ibi, l’Alcoià) Lliris Picó Carbonell és una escriptora del migjorn valencià a qui dedique aquest article. I no tan sols pel caràcter etnobotànic del seu nom, o el d’una de les seues novel•les, L’olor dels crisantems (Tres i quatre, 2005), sinó també pel seu paper en el redreçament i dinamització lingüística del valencià a les comarques meridionals del País Valencià.
[6] Amb el mateix origen també tenim els cognoms Lis i Lys, sense adscripció de gènere, clar.
[7] Onomàstica el 27 de juliol. Mentre que en la major part de les llengües Lilian és un nom femení, en francés té un caràcter epicé, és a dir sense marca de gènere. Tot i això en francés també existeix el nom Liliane, exclusivament femení.
[8] Com els personatges de ficció Lili Marleen -de la cançó d’amor alemanya tan popular durant la I Guerra Mundial- o Lily Adams, la mare del popular personatge de ficció Harry Potter.
[9] Amb Ovidi Montllor, Eva León, Joan Monleón, Caco Senante, entre altres.
