El fet que ens ocupa en aquest article és recurrent, i moltes companyes i molts companys ja han dit moltes coses sobre ell. Jo també. Però, avui vull dir alguna coseta més. Tèbia.
L’estiu passat va ser particularment esgarrifós amb aquest assumpte. Molt deplorable i fastigós. Cruent i colpidor. Han mort massa persones a les “festes” dels bous. Perquè no són festes, són una baralla de festes i tortura. La festa és una altra cosa. La festa és arribar a un lloc i passar-t’ho d’allò més bé. No temptar a la mort o a qualsevol altre patiment.
M’acabe d’assabentar que a les Illes Balears es presentarà en breu (si no s’ha fet ja) una Proposta No de Llei per prohibir els festejos taurins. Signada en principi per Podem, MÉS i PSOE. Un acte no vinculant però sí molt interessant i que retrata les emocions d’un poble, el balear, per acabar amb la tortura. També retrata certa actitud de grups dins d’un partit.
La lluita animalista està fent un gir de noranta graus. Es va demostrar el 3 d’octubre a la gran manifa animalista a València, on més de mil persones van alçar la veu en contra de la Tortura Animal. Perquè la tortura ni és art ni és cultura. I menys, tradició.
Al company Morera li vaig fer una proposta. Una bona proposta: Bous de Paper. Sí. Crec que una bona eixida. No va fer el mínim cas.
La tradició valenciana dels ninots és espectacular. Fer ninots de cartró. Molt bona tradició. Emulant la vida, amb ironia i humor, per després cremar aquestes faltes humanes. Sense construir cap perill. I així gaudir de la festa.
El dilluns 31 d’agost, i a les 20.00, a Almansa (poble de tota la meua família) va tindre lloc un “Encierro Infantil”, amb bou inclòs. Roba blanca i mocador roig al coll. On va ser convidada tota la canalla del poble i els seus voltants. La festa és immensa, perquè hi participen totes i tots, sense cap tipus de cuita o patiment. El bou és un ninot. I el dia rodó. Es baralla tradició, respecte i joia. Vaja, allí tradició cap ni una, però si això fóra a Tavernes de la Valldigna per exemple, sí.
Manca actitud cívica als nostres polítics, mires més obertes i sobretot, humilitat i trellat. Almansa és un bon exemple que un altre món és possible a la “tauromàquia”. Amb bous de paper al carrer.
Ximo, Mònica, Antonio… ens tornaran a guanyar en Almansa?
