El mimetisme i la manca de reacció davant fets que ens perjudiquen, sembla consubstancial amb l’espècie humana. Gairebé amb alegria, anem acceptant l’anglès com a llengua universal en un món global. ¿Quants milers d’hores cal invertir per a aprendre aquesta llengua instrumental? Tantes com hores disposaran els parlants anglesos de cara a altres aprenentatges. Fins ací crec que estem parlant de fets consumats. Ara bé, hi ha un aspecte que encara podríem esmenar i que ens estalviaria una part important del temps dedicat a estudiar la llengua anglesa: la pronúncia. El sentit fosc i evolutiu de la fonètica anglesa podria simplificar-se i estandaritzar-se, de tal manera que fóra més a l’abast de tothom i no perdérem tant de temps i per tant moltes oportunitats vitals.
