Per això, l’anàlisi profunda de l’escrit, deixant de banda els estereotips i els clixés, denota les virtuts que caracteritzen un estabulament mental de màxima eficàcia.
Angoixat pels valencians de la “Serranía”, indaga: “Estamos haciéndonos catalanes y pediremos la independencia?
Home, senyor Mollà, li puc assegurar que els catalans no són el Butoni ni Beelzebub amb banyes i rabo. Però en vista de la situació amb perspectiva històrica, no estaria gens malament i ens estalviaria l’ofrena perenne de dur els camals als turmells.
D’altra banda i amb la vènia del poder, formularia la petició següent: per què el senyor Mollà Carbonell no exigeix que les emissores espanyolitzants i madrilenyes emeten programes per a TOTS els espanyols?
Post scriptum
Compte amb el funcionariat que, com el seu nom indica, fa funcionar el país. Educats sota l’ègida del neofranquisme són, en la immensa majoria, proclius a les ideologies que modelen ciutadans ideals. La fidelitat al règim pot fer que s’esforcen a afonar la nova maquinària. Alerta!
