Els acords van assegurar a l’Església una sèrie de privilegis en moltes matèries: educatives, exempcions fiscals, assistència religiosa al si de les forces armades, en quant al bens culturals, al seu règim intern… Doncs bé, darrerament, des de postures independents, especialment laïcistes, i des de l’esquerra ha aparegut el tema de l’impost de béns immobles, un impost important per als municipis i que grava la possessió i ús de béns com habitatges, establiments educatius i altres tipus. La raó per la qual paguem aquest impost està en què el municipi ens dóna uns serveis i aleshores cal contribuir al seu sosteniment. Els acords van assegurar a l’Església Catòlica no pagar l’IBI pels seus edificis adscrits a l’activitat de culte. L’impost es calcula amb el valor cadastral que tenen els immobles, amb un percentatge segons la població. Tots sabem que cada any paguem quantitat important.
Hi ha aleshores un clar privilegi inacceptable des del punt de mira d’un estat modern i democràtic, hi ha una situació clara de greuge envers altres creences religioses, i en relació als ciutadans corrents. Davant aquesta situació tan injusta s’ha generat una sana reacció ciutadana en contra que els ajuntament hi col·laboren, i sembla que en alguns ajuntaments es va acordar anul·lar l’exempció. Com que el contingut dels acords del 79 es va incorporar a la legislació concreta de cada tema, aquesta mena de decisió municipal, al ser impugnada davant els tribunals, ha estat fora de llei.
Que podem fer-hi? Òbviament la denuncia política és justa, aquells acords han de, com ja he assenyalat, ser qüestionats d’arrel. Les normes que es van introduir també, això comportaria que les opcions d’esquerra, i aquelles que estan per una democràcia moderna, han d’abordar el tema. Observe, però, que aquest és com un tema menor i hem d’exigir solucions.
Un darrer apunt a afegir al tractament del problema. He escoltat en prou ocasions que l’Església Catòlica es la titular de gran part del patrimoni històric i cultural i que necessita ajuda per conservar-lo, no hi ha problema, ja que els béns d’interès culturals (BIC) no paguen l’IBI per llei, i una part del temples, convents o immobles religiosos, ostenten eixa condició, la de ser BIC. Ara bé, tal condició exigeix la seua conservació i el seu ús cultural i públic, coses que no són de l’estima del personal eclesiàstic i ja sabem allò que sol passar.
Acabar amb els privilegis, implicar voluntat de canviar les lleis, estem davant d’una assignatura pendent més de la democràcia restringida que tenim.
