No obstant això, confesse obertament que, l’acció em costa força, recordant sovint aquella frase de Josep Pla -un altre referent, aquest literari-, que trobar-ne el mot exacte i breu per descriure, és difícilment assolible, i anar després a menjar, merescudament i tranquil·lament, un plat de sopes d’all o de peix, rollant i fumant seguidament, el cigarret corresponent.
La introducció ve a col·lació, perquè el destí “electoral”, ens ha dut, tant ens val l’un com l’altre, Rajoy i Rivera, gavina i naranjito, els quals debatut i resumit, a banda de disputar-se amablement el vot d’ací, han dit el mateix, allò de: “Pel mar corre la llebre i pel mont la sardina”, resultant-me força difícil amb eixa metàfora, trobar-ne la paraula justa i exacta, per qualificar-ne els seus arguments i actituds. Encabits al mateix sac, això sí que em resulta fàcil de deduir, perquè han estudiat fonaments i idees al mateix llibre, recalçant l’essència i la uniformitat del seu discurs.
L’un Don Tancredo-fòbia-debats, al qual li he trobat el nas més allargassat que mai en veure’l a la tele, representant de la dreta pura, dura, casposa “espanyolista” de sempre, afavoridora dels interessos d’aquells que menys ho necessiten, d’impossible metamorfosi, per començar a refer-se’n de les nombroses evidències, incompliments, i acarnissaments en el feble, ha vingut a prometre allò que ja va prometre, no acomplint, és a dir, un nou finançament que ens considere, el corredor mediterrani, que hauria d’haver dut un ritme incessant, i enllaçar prèviament, les ciutats d’Alacant, València i Castelló, abans del 31 de desembre de 2015, data a la qual, es va comprometre en realitzar-lo. A més d’aigua per a tots, però, sense agafar-la directament com volen, del pantà d’Alarcón, sinó la sobrant de l’Assut de la Marquesa a Cullera, i la restant necessària, de posar en funcionament les dessaladores de “Zapatero”, infamement boicotejades i parades, Déu sabrà per què.
L’altre, el naranjito, un nacionalista espanyol irreductible, que recalça Punset, la qual ja ho va dir, que afirma no pactar per governar, amb ningun nacionalista; perquè clar, ell no és un nacionalista, ell és, un patriota espanyol de Catalunya, el qual diu d’esta terra que és el “Llevant espanyol, motor d’Espanya”, a la manera d’aquells lliberals-conservadors del segle XIX, que deien de Cuba “La Perla del Caribe”, omplint-la de perles negres, originàries de l’Àfrica equatorial, al temps que li feien tremendes exaccions fiscals, emetent deute contra la seua hisenda, per finançar expedicions militars al continent americà, i refer el seu imperi, així com altres vel·leïtats innombrables.
D’actitud guai, maneres pijes, perfil somrient adient, i micro adossat al rostre, Rivera, que com la Punset en aquesta vida, tan sols ha sofert dolència, d’allò que li poguera causar, la palmada a l’esquena d’un amic impulsiu, per indicar adreçar-se, amb tot el dret del món he de dir, a Nova York de Black Friday propugnant que altres s’adrecen, estudiar a Londres l’anglès, pagant-ho nosaltres.
Així que, a pesar d’haver motius per seguir carregant-me de raons, però no hi hauria prou d’ordinador i de paper per fer-ne un reguitzell, desistisc d’aplicar-los cap qualificatiu, deixant-ho a l’albir lliure de cadascú, si vol. Encara que ben mirat, podria permetre’m la llicència, pregant de bestreta perdó, de suggerir els de prestidigitació i impostura pels seus arguments, qualificatius tots dos, bastant fidedignes crec, tot i que potser, a algú li semblen eufemismes.
Si us ve de gust el que expose, quins millors moments de llevar-los la màscara que els d’ací a les eleccions del 20D? Potser també, així després, tots contents i plegats, puguem mirar d’anar a menjar-nos merescudament i tranquil·lament, un plat de sopes d’all o de peix, rollant i fumant seguidament, el cigarret corresponent, i enraonar d’açò, d’allò i del més enllà.
Albal – L’Horta Sud – País Valencià
