Entre els aspectes més destacats pactats amb el grup de Rosa Díez, s’hi ha reforçat la consideració de llengua vehicular de l’espanyol a tot arreu. Aquest acord, que ja recollia el text original, estipula que les administracions educatives garantiran el dret de l’alumnat a rebre ensenyament en castellà, llengua vehicular a tot l’estat (regne, imperi,…), i en la resta de llengües cooficials en els territoris respectius. I encara hi insisteix i remata: el castellà és llengua vehicular de l’ensenyament a tot l’estat i les llengües cooficials ho són també en les comunitats autònomes respectives, d’acord amb els estatuts i la normativa aplicable (uff! Gràcies ministre!). Incomprensible veritat? Com si a les comunitats amb llengua pròpia no s’impartiren classes en i del castellà. I per què no es mira a l’inrevés i es garanteix l’ensenyament per exemple del valencià, a les famílies que ho demanen i no hi tenen la possibilitat d’exercir el seu dret?
Però la punxa del no debat en la comissió, la va posar el portaveu del PP, Eugenio Nasarre, que va arribar a dir que la immersió era perjudicial per a les classes treballadores catalanes i que la intenció de la llei era la de tranquil·litzar algunes famílies afectades pel tema i aclarir que el castellà no podia ser expulsat ni ignorat dins del sistema educatiu. Davant aquestes declaracions, sense dubtes s’amaga l’estratègia de la FAES promoguda pels cadells del senyor Aznar, de carregar-se el sistema d’immersió i de caminar cap el bilingüisme subtractiu que es vol aplicar a les Illes i que al País Valencià es reforça dia a dia.
Aquesta gent del PP i UPyD no han posat mai un peu en un aula d’immersió on el pobres que ells diuen (nouvinguts, gitanets, castellanoparlants, etc.) s’ensenyen la nostra llengua, s’ensenyen el valencià sense perdre la seua llengua d’origen i sense deixar de conèixer el castellà tan present en el carrer i en els mitjans. Convide als membres d’eixa comissió a que s’acosten a les aules d’Infantil de la meua escola, on Rim, Rihan, Milena, Yassir, Andrés, Ahmed, Osama, Luís, Douae, Cristhian,… i molts “pobres” com el senyors i senyores diputats i diputades els anomenen, aprenen i parlen valencià, coneixen l’anglès i entenen i dominen també el castellà. No són pobres, són xiquets i xiquetes alegres i feliços d’estar integrats i de viure al nostre País Valencià. Són gent amb tota la dignitat.
Sense dubtes, els senyors i senyores del PP i el senyor Wert no són pobres i no tenen ni idea del que realment preocupa a la gent del carrer. No s’han assabentat de l’índex d’atur, de les retallades, dels sous miserables que paguen als nous contractats des de la seua reforma laboral, de l’eixida dels nostres joves a l’estranger, del no pagament de beques i d’ajudes, dels deutes amb els ajuntaments, de la pujada del preu de la creïlla i de l’oli,… de tantes coses diàries que ens fan pensar que els pobres d’esperit, solemnitat i solidaritat són ells. Com diria Labordeta: “!Vayan ustedes a la mierda!”.
