En el fons, als escriptors valencians, a partir de Joan Fuster, ens fa por el simple fet de dir que per què no ens passem a escriure en castellà. Perquè tampoc ens farien cas, si bé: menys cas que ara? Per recuperar una llengua tan degradada com l’agafà Fuster, caldria comptar amb una voluntat molt ferma i no amb un poble tou i una política regional nana. I la destrucció de la llengua és un procés de segles de prohibicions, càstigs i crims, conscients i inconscients, però efectius, ja que els castellanoespanyols han aconseguit que els valencians no vulguen ser valencianoparlants i que fugen del seu idioma desesperadament. Per tant, una vegada frustrada la vocació literària i arraconats al cul del món, els escriptors valencians podríem expandir pel castellà una ortografia caòtica i altres verins.
