Açò ha provocat la reacció d’aquells sectors empresarials amb interessos en la tauromàquia, que s’han mobilitzat a València en nom de la llibertat, l’art i l’espanyolitat tot i que l’únic que defensen són els seus ingressos, en perill per la disminució de l’afició a un lamentable espectacle de tortura i mort.
En aquests dies està totalment d’actualitat la publicació col·lectiva d’Iniciativa Animalista titulada “Falles sense tortura” realitzada fa uns anys i que continua sent de total actualitat. A l’hora d’engegar aquesta publicació dos varen ser els motius que ens animaren a demanar a diverses persones amb rellevància social a València que ens expressaren la seua opinió contrària a les corregudes de bous entre elles Mónica Oltra, Guillem Agulló, Núria Cadenas, Sal·lus Herrero, Toni Gisbert, Agustí Cerdà…
El primer motiu del llibre era explícit: acumular arguments i elements formatius per aportar-los a la societat valenciana. No pensàvem convèncer a cap tauròfil llevat d’alguna excepció, que sempre pot ser. Aquests aniran passant a la història per qüestió biològica. El que sí volíem i continuem volent és donar força conceptual i argumentativa a la majoria de la societat que no opina, no sap, o fins i tot, estan en contra de les corregudes de bous, però sols coneixen els arguments protauromàquia.
El segon motiu que ens plantejaven era implícit: volíem contribuir a formar massa crítica (sindical, política, feminista, científica, ecològica, antiespecista…), en una ciutat i un país on, si miràvem des de l’esquerra, no estàvem massa acostumats a construir-la. Així, estàvem més d’un quart de segle on les majories -actives i/o passives- havien anat conformant-se al voltant d’interessos egoistes, neoliberals i alienadors. Des de posicions de progrés, solidàries i igualitàries, semblava que no sempre fórem capaços totes i tots plegats, de trobar els punts mínims d’entesa per a configurar una majoria social suficient que garantira la seua execució.
Ens plantejàvem que si podíem ser capaços de fer-ho en un tema tan important i a la vegada tan altruista com és la defensa contra la tortura pública d’un noble mamífer remugant com és el bou, tal vegada entre tots i totes podríem ajudar a canviar el futur immediat de la nostra ciutat i el nostre país. I afortunadament el nostre País està canviant. Segurament no a la velocitat i amb la profunditat desitjada per molta gent, però hi ha canvis evidents que cal aprofitar per anar molt més enllà i garantir la bona direcció. I si el nostre “gra de sorra” ha ajudat al canvi ens alegrem.
Per això crec que és una bona idea tornar a difondre aquesta modesta publicació d’Iniciativa Animalista perquè cal seguir avançant amb els arguments ètics i de justícia necessaris. Cal tornar a agrair a totes les persones que van dedicar el seu temps desinteressadament a la realització d’aquest llibre d’articles i molt especialment a totes les persones que des d’infinitat de talaies han possibilitat un canvi de paradigma en la relació de les persones i els altres animals en aquest cas els bous que ja es nota en la nostra societat. I ara cal donar un pas més i eliminar sense cap mena de subterfugi, les corregudes de bous i totes les formes de bous al carrer que encara romanen a la nostra ciutat i al nostre País.
Vos convide a llegir i a difondre el llibre “Falles sense tortura”.
