La senyora Català, amb perdó, la qual té el defecte, per ella reconegut, de passar-se’n de la llengua de l’imperi a l’idioma de sa mare, s’atribueix el mèrit, arran de les dades publicades pel Ministeri d’Educació estatal, relatiu a l’abandó educatiu abans d’hora, població compresa entre els divuit anys i el vint-i-quatre, la qual acabada l’Educació Secundària Obligatòria no segueix cap tipus de formació. Ací al País, s’ha reduït fins al 21,7%, ja que des de 2003 es mantenia al voltant del 30%, tot i que la mitjana de l’Estat és del 23.6%.
La dada, per a qui no ho sàpiga, és considerada un indicador crucial en educació, per l’estret vincle amb les taxes d’ocupació, diu la consellera, demostrant com a major formació, major taxa d’activitat laboral i també major nivell salarial. Tal afirmació, en fer partícip la meua gata, m’amolla un meu, ja que la prova del cotó demostra que la gent millor formada, a hores d’ara, emigra on siga per a obtindre treball, de vegades no de la formació obtinguda, i, a més, mantenir un salari digne, això sí, amb les despeses més considerables que les d’ací, s’ha de dir que si en troba de qualsevulla altra classe aliena a la formació, tan sols li arriba per a pa, oli i sal.
La senyora Català, amb perdó, enlaira aquest informe perquè creu que li convé, i no diu res del del Banc d’Espanya, calent encara, que alerta que l’emigració existent darrerament supera a hores d’ara la immigració, i impactarà negativament en el creixement econòmic de l’Estat. Per tant, recomana que s’adopten mesures al mercat laboral, -que el PP ha fet jas reformant-lo-, per a facilitar el retorn dels que s’han vist obligats a anar-se’n a l’estranger durant la crisi. Circumstància més a prop del que es creiem, ja que ara mateix a la resta de la Unió Europea s’ha estancat el creixement al voltant de zero, reconegut pel Ministeri d’Economia del Govern de l’Estat, en boca de De Guindos.
Torne enrere per a continuar dient que la senyora Català, amb perdó, qui s’atribueix el mèrit de la davallada de la taxa dita del 21,7%, ha manifestat una autèntica fal·làcia de les moltes que està acostumada a enlairar, per exemple aquella que, preguntada per la situació educativa, pel desori per l’arranjament escolar, respongué que era de normalitat.
La fal·làcia ve determinada perquè la millora de la taxa, discutible per altra banda, és al meu parer atribuïble a l’augment de matriculacions de joves de l’edat citada, essencialment a les escoles d’adults, on cal acostar-s’hi, ja que donen una segona oportunitat a joves, i a altres que no ho són tant, i es troben persones preparades, entusiastes, compromeses en l’ensenyament i el País, les quals van ser creades en l’època que governava el PSPV al 1995 –promulgació de la llei d’ensenyament d’adults-, actualment amb despeses a càrrec dels ajuntaments, de la Diputació i en menor grau de la Generalitat, la qual tan sols s’encarrega d’entrebancar-les, per a llevar-li les classes presencials, retallant les places de mestres, essencials pel tipus d’alumnat, assignant-los subvencions minses i decreixents. Ara mateix al meu poble, Albal, la doten amb 18.867,98 euros per a cinc-centes matrícules i deu mestres, els sous dels quals els paga l’Ajuntament d’Albal en un número de nou i el que fa deu, la Diputació de València.
El raonament que addueix és ximple: la gent allí matriculada, d’una banda si és a l’atur a causa del retalls, la reforma laboral i la crisi, n’és esborrada, i d’altra com que es matricula per a estudiar i seguir formant-se perquè no té altra cosa a fer, també la trauen de les llistes de l’abandó escolar.
Així que, què fem senyora Català?, amb perdó, és vostè també a banda d’enemiga del valencià per retallar les línies, arribista en forma de trepa, muntant-se a les esquenes d’altres que li fan la faena, per enaltir el ministre Wert i vostè mateixa, així com de passada escalar cap a l’Olimp polític?.
Ja n’hi ha prou senyora, que vaja dient allò que li pareix, i a més a un diari generalista del prestigi del meritat, no hi és patent d’altra cosa que no fos la veritat. A més a més, nosaltres ni som faves, ni volem ofrenar res de res a ningú.
P.S. Quan ho cregui convenient, s’adhereix per tal de conèixer, als informes PISA, on a la resta de les autonomies de l’Estat si ho fan i els coneixen. Val.
