La raó –la mínima, si voleu– ha d’entrar al sarcòfag de la sagrada unitat de la pàtria i fer-hi llum. Dir-li sagrada és un sacrilegi, voler-la unitària és dictatoritzar-la; les pàtries (sentit de pertinença) són diverses sempre. Per què, doncs, alguns s’entesten a divinitzar allò que ara es diu Espanya de la composició de la qual no se’n pot parlar? Perquè les perifèries paguen bons tributs a l’oligarquia de Madrid i delegats. És poc vergonyós recaptar impostos i haver-los d’enviar a Madrid perquè facen la cisa que vulguen! Tanta pàtria i tan sagrada per al final reduir-se a una qüestió de rendiment econòmic, si no de furt. Els interessats defensen la pàtria sagrada amb tots els recursos antidemocràtics, des d’un rei i una constitució fins a la violència de l’exèrcit. Hem d’exigir fer llum a la foscor tèrbola de la pàtria.
