La ciutadania valenciana ho ha decidit (…): és el moment d’una nova política.
2. Regeneració democràtica i lluita contra la corrupció.
2.d Reforma de la llei electoral valenciana per a fer-la més representativa i proporcional.
Acord del Botànic, signat l’11 de juny de 2015.
Signaren Ximo Puig (PSPV-PSOE), Mónica Oltra (Compromís) i Antonio Montiel (Podemos).
Ja porten dies cuinant l’argumentari per a l’opinió pública: finalment, no hi haurà reforma de la llei electoral. Primer ens explicaren que s’havien passat tres anys preparant una reforma en profunditat que, de sobte, ha topat amb el canvi de postura de Ciudadanos, suport necessari per a conformar la majoria de 3/5 de les Corts que cal per a reformar la llei. Per si no estava clar, ens han tornat a subratllar que tota la culpa és i serà per sempre de Ciudadanos.
La reforma era un punt important del primer acord del Botànic, amb un text breu que conjurava les parts a reformar (paraula important) la llei electoral valenciana vigent perquè fóra “més representativa i proporcional”. Recordem que és l’única que estableix la famosa barrera electoral del 5% del total de vots emesos (els que van a les candidatures, els vots en blanc i els nuls). És a dir, que mentre la majoria de normes estableixen barreres del 3% per circumscripció, al País Valencià es podria superar el 5% a una o dues circumscripcions provincials i quedar fora del recompte, per no arribar al 5% total.
El PP, com sempre tan lluny de qualsevol idea creïble de canvi, no té problemes en verbalitzar el seu gust per la muralla electoral vigent, perquè impedeix l’arribada a les institucions d’indesitjables com els de la CUP i, sobretot, perquè permet l’apropiació de la representació per part d’unes poques mans, gràcies a majories que no ixen de les urnes. Hem de recordar que el PP ha sustentat fins a 5 majories absolutes a les Corts i dues de simples en suports electorals que mai han passat del 36,5% del cens i que, aquesta legislatura, han arribat al mínim del 18,6%.
Malgrat que l’Acord del Botànic assenyalava la necessitat de reformar la llei per a eradicar la barrera del 5%, al cap de tres tenim un projecte de llei de nova planta amb primàries obligatòries, llistes obertes o regulacions de la propaganda electoral als carrers i als mitjans públics. Ciudadanos, per la seua banda, s’afegeix exigint la circumscripció única, la proporcionalitat del vot i tot el que faça falta. Les propostes adquireixen l’aspecte de màxims irrenunciables que no tenen altra alternativa que deixar les cosetes com estan, sense primàries ni circumscripcions úniques i amb la seua barrera del 5% intacta. Sospitós, veritat?
Així doncs, ens tornarem a topar amb la muralla, més que barrera, electoral. Ja ens havien deixat clara la mandra que els feia la cosa quan, al 2017, la deixaren de banda en el document de renovació de l’acord del Botànic. Hui, amb les eleccions a tocar, la caixa d’eines que genera el sistema electoral vigent resta intacta per a aquells que no li han de tindre por.
Poden fer servir el seu suat mantra del vot útil, més mantra ací que enlloc (ja sabeu, com més alta és la barrera, més fàcil és convertir el vot en inútil). Amb la paella pel mànec, poden calcular com d’endarrerit serà el lloc a les llistes dels seus hostatges del 5%, abocats a pidolar coalicions electorals. Els lideratges naturals poden mantindre l’escut tèrmic del 5% i travessar una i altra vegada les altres temperatures de les tensions internes al si de les seues coalicions estables.
A nosaltres, gent animalista, també fa unes quantes conteses electorals que ens expliquen que, si bé una proposta animalista sembla una bona opció, el que hem de fer és pensar amb el cap i votar aquella gent que sí que pot arribar a les institucions i que tenen un clar compromís animalista, malgrat que s’obliden on l’han deixat pràcticament cada vegada que han de passar de les paraules als fets i afrontar la realitat del que es fa als animals a les gosseres, als bous al carrer, al tir i arrossegament… No, el PP no és l’únic que està content amb la seua vella llei electoral i les seues barreres a la representativitat.
És un altre element que fa més necessària una resposta a les urnes. Per a eixe moment, en el qual cal no deixar-se prendre com a hostatges, podem aplicar el principi comptable de la partida doble, perquè allò que fem es faria evident a una banda i altra de la muralla electoral. Els vots que cauen de la banda de les propostes excloses, es resten de la banda d’aquelles acomodades en altes perspectives, fins i tot per a ficar-los la por al cos.
Els vots que topen amb la muralla es queden allà i no passen pel filtre imposat de la “utilitat”. Amb una muralla del 5% poden arribar a ser molts vots, poden cridar molt l’atenció. Poden ser un crit contra una manca de representativitat real i poden ser un crit per les polítiques necessàries que sempre es prometen i mai arriben. Com a animalistes, podem cridar fort per les polítiques animalistes que no tenim, perquè les seues publicacions-medalleta a les xarxes socials no ho són.
A la banda còmoda de la muralla, eixos vots no hi són. Per a ningú. Poden fer evident la seua transversalitat, poden fer caure els percentatges de vot i es poden fer notar quan arriba l’hora del repartiment de cadires amb la temible regla d’Hondt. Segurament, hi ha els qui els trobaran a faltar més que altres i amb moltes sorpreses. Potser que es pregunten com pot ser, si amb els milions de membres dels milers de penyes taurines a qui han mostrat la seua sensatesa haurien de tindre’n prou. Els de la federació de penyes diuen que existeixen.
Doncs ens tornarem a trobar davant la muralla. Espere que el vot animalista cride ben fort des de la banda on li toca estar.
