Encete una nova secció, perquè tot es rovella i no n’hi ha res que faça més goig que el pa calent. Al final de la correguda, no faig més que escriure, escriure, escriure. Tanmateix, viure o malviure en aquest país et fa tractar qüestions i adoptar tons que més valdria no veure-t’hi empentat. La política -la baixa política- acaba sent plat únic, un condiment del qual és la llengua pròpia. I la gamma de tons que hi emprem consisteix a trobar-hi l’insult més eficaç i barroer. Tot plegat, lamentable. No dic que no calga escriure sobre política, sinó que hi ha molts més temes i molt més interessants des de la perspectiva humana actual. Em fa la impressió que enderiar-se amb la política o la politiqueria ens endarrereix encara més. I ens cal avançar, situar-nos en una mena o altra d’avantguarda, parlant d’altres assumptes.
