I tampoc podem pas oblidar que durant el segle XX –sobretot a partir de la finalització de la II Guerra Mundial– l’exèrcit francés ha comés totes les atrocitats més paoroses i inimaginables en diferents llocs del globus terrestre. A Indoxina on els soldats francesos no pogueren dominar les tropes de guerrilles del que anys a venir serien coneguts com Vietnam, Laos o Cambodja. A Algèria on la repressió militar contra la població civil ultrapassà tots els límits humans.
O per acostar-nos més en el temps a l’època actual, França va bombardejar la Líbia de Gadafi per després traure’n suculents guanys en l’explotació dels pous de gas. De tot això abans se’n deia saqueig de guerra i espoliació, ara no sabem massa bé com ho diran.
Per descomptat que l’exèrcit francés (és a dir, l’Estat francés) ha participat activament en totes les guerres de l’Orient Mitjà. Líban, Iraq, kuwait, Síria… I per descomptat, que no ha utilitzat mai l’ús de les armes per motius desinteressats o altruistes. Suculents negocis hi ha sempre al darrere dels bombardejos i els milers de morts corresponents (morts civils, és a dir, homes, dones, vells i xiquets). Però això, a l’opinió pública occidental no sol afectar tant. I de tota manera, ja s’ocupen els mitjans de comunicació d’ocultar, silenciar i tergiversar tota la informació que ens arriba d’aquestes parts del planeta.
Estats Units, Gran Bretanya i França (els grans vencedors de la II Guerra Mundial) porten anys i panys envaint, bombardejant, massacrant i espoliant gran part del planeta, però si ens arriben imatges de les seues malifetes, ningú a Occident pareix importar-los massa. Al capdavall, un mort oriental, negre o musulmà no és el mateix que un altre blanc, cristià i ben educat. De fet, molts deuen dubtar de si els primers són realment persones o una altra cosa a mig camí en l’escala evolutiva.
No es tracta ací de justificar les accions dels membres de l’anomenat Estat Islàmic; maleïts siguen ells i el seu fanatisme empeltat d’odi i misèria moral, però afirmem i sostenim que gran part de les barbaritats que estan passant al món hui en dia estan provocades i, fins i tot, potenciades per les anomenades potències occidentals.
Ja fa molt de temps que vivim en un món d’estats governats per polítics i multinacionals que semblen pensar que la realitat geopolítica és com una gran partida d’escacs on, constantment, es canvien peons per alfils, per torres o cavalls. Juguen amb nosaltres i la veritat és que ja cansa que els seus desficacis moguts per interessos econòmics i polítics els hagen de pagar sempre gent innocent tant de Síria, com del Líban o ara fa poc, París. El món sencer plora de dolor i pena mentre ells continuen pensant en les seues estratègies polítiques.
Fins quan haurem d’aguantar la seua estupidesa de bojos egòlatres i mesquins? Potser fins que s’acabe el món entre guerres i desastres mediambientals? Veurem.
Mentrestant, París, França i el món sencer plora pels seus morts, però tal volta la partida d’escacs no ha fet més que començar. Ens enfrontem, però, a adversaris cruels, sanguinaris i fanàtics. Així doncs, no ens queda més que dir: Que guanye el millor!
