No es pot qualificar d’altra manera al paquetet taurí que ens ha deixat Luís Santamaria. Està format per un nou reglament taurí, amb el qual volien que els linxaments de bous al carrer eixiren com a bolets per tot el país, i una llei se senyes que ens clava a martellades la cabuderia del BIC, una cosa que tenia entre cella i cella el Serafín Castellano, aquell que digué a les Corts que era un campió perquè no hi havia incendis i que tot estava controlat, generant l’estupefacció del Lluís Torró. “Els resultats parlen per nosaltres. Cap any hem estat ni tan sols a prop de les 10.000 hectàrees cremades, que serien un desastre ecològic”. Era el 23 de maig de 2012, 35 dies abans dels desastres que fulminaren més de 50.000 hectàrees des d’Andilla i Cortes de Pallàs gràcies a la falta de prevenció i de mitjans generada a cop de retallades i acomiadaments.
Deixe de banda la corrupció i els escorcolls de la policia, això no és notícia si parlem del PP i, encara més, del PPCV. Em centre més en aquesta filosofia Pepe Gotera y Otilio, o de pescater majorista i regidor de cultura i temps lliure que caracteritzen Serafín i el seu ‘delfín hasta el fin’, Santamaria. Fa poc, ens informaven d’una ‘rebel·lió’ de policies locals contra un reglament on els bous al carrer són la creïlla calenta que Santamaria passava a les alcaldies i el marró que aquestes podien passar als policies.
Després de deixar 11 persones ferides, l’embestiren amb un cotxe i el mataren (2015)”.
Tot això, segons Santamaria, ho ha de tenir controlat una persona que es veu que li venen superpoders quan arriba a l’alcaldia, encara que no siga de la llista més votada. O un policia que per aquest nomenament es converteix automàticament en una barreja de ‘Robocop’ i el Jutge Dredd. La gent que us moveu pels voltants d’aquests linxaments, hauríeu de tenir en compte com de ben pensada tenen la cosa. Us ho diu algú que. un dia, mentre anava en bicicleta per Massalfassar, es va veure un bou que li venia de cara.
També és molt interessant el procés d’autorització dels linxaments. Hi ha una sèrie de coses que han d’estar garantides per l’organització, si és que se li pot dir així a una penya taurina: 12 qüestions que han d’estar documentades i que, per a Santamaria, representen massa paperassa. Per això s’ha dotat, a través del reglament, d’un embut que aboca tota la responsabilitat sobre els caps de la superalcaldia o, en el seu cas, de la policia total.
La Conselleria de Governació passa a autoritzar l’esdeveniment amb l’aportació d’allò que considera més important: l’informe tècnic sobre la seguretat de tancaments, barreres i cadafals; el certificat mèdic sobre la disponibilitat d’una assistència sanitària d’emergència suficientment dotada; el certificat de la companyia d’assegurances respecte a la pòlissa d’accidents i mort (6.000€ per persona) i de responsabilitat civil (amb un mínim de 300.500€), i en el cas dels linxaments en places de bous estables (o no), el contracte amb una persona professional del toreig per a assistir l’organització. Només demana una declaració jurada que es disposa de la resta, sent la Direcció qui l’ha de requerir abans de començar, verificar que tot està en regla i, en cas que no siga així, negar l’autorització per a començar el linxament.
Podem imaginar eixa impagable escena “Atenció, els papers del camió!”, amb l’alcaldia o la policia local comprovant, a més de les llicències concedides per l’Ajuntament, les declaracions jurades de la ramaderia sobre la qualificació sanitària de les seues instal·lacions, sobre la inscripció dels animals al Llibre Genealògic de la Raça Bobina de Torejar, sobre el transport adequat a normes o sobre el despuntat de les banyes; el compromís de l’organització respecte a la disponibilitat permanent d’una ambulància; el compromís d’una persona experta que ha de dirigir les 10 de col·laboradores, o la declaració indicant l’escorxador on mataran els bous salvatges i el destí dels seus cadàvers.
En aquest cas, una vaca es fica a dins del local d’una penya taurina (2014)”.
Aquesta és altra forma d’utilitzar els recursos públics, més enllà dels econòmics. Es tensen les estructures per a posar-les entre l’espasa dels interessos taurins i la paret de la responsabilitat en cas d’incidents, i s’acaben generant situacions en les quals tothom pretendrà no ser responsable.
Davant d’això, s’ha d’amortitzar l’aguanta mentre cobre que ha deixat Santamaria i, a més d’abolir la infame Llei de Senyes, també s’han de revertir totes aquestes mesures impossibles amb les quals Castellano i Santamaria es feren els llests davant la seua clac taurina.
