Cal dir, per refredar la memòria, que Sánchez es va criar a NNGG –també Casado-, etapa “apassionant”, com la va definir al seu dia, esdevenint després assessor de Camps, el qual, si s’ha de jutjar per la seua gestió, no li va fer gens de cas, perquè ara Sánchez és president de la Diputació d’Alacant, a més d’alcalde de Calp, i el “rectoret”, defenestrat políticament, per allò dels vestits, rau ‘sine die’, si algú no ho remeia, amb jubilació forçosa i bon sou, al Consell Jurídic Consultiu. Si a Casado, Sánchez, o a altres gavines els preguntàrem, si el coneixen, el negarien com Sant Pere negà Jesús, no tres vegades, sinó mil, perquè ells tan sols eren llavors de pas, i tocaven collons polítics pel twitter, per tal d’anar foguejant-se’n.
D’entre els rebles dits per Casado en la presentació, aquest, on afirmava que el País: “és un banco de pruebas para el neonacionalismo valenciano”. Com que la dita castellana diu: “cree el ladrón que todos son de su condición”, de segur ha de ser, pel banc de proves al qual hem estat sotmesos per les gavines, i en l’estat en què ens han deixat.
Els valencians, que no som menys que ningú, hi disposem bona cosa de dites i refranys per donar resposta a qualsevol qüestió, retrac de la memòria per retrucar-li, un ben adient que resa: “Li diu el mort al degollat, qui t’ha fet eixe forat?, una rèplica intel·ligent la qual, com sabem vol dir, en poques paraules, que no s’ha de caure en la hipocresia, sinònim d’altra cosa, que el perol li diu a la paella “si m’embrutes t’emmascare” Potser, hauria de ser més dur en el qualificatiu davant la penyora del sotssecretari, però, no ho seré, no obstant això, faré amb permís, una reflexió amb veu alta, demanant-vos de bestreta perdó per l’atreviment.
Hipòcrita és un mot que ve del grec, i alguns estudiosos de la psique diuen també, que significa una manca en l’habilitat de decidir, consistent en dues operacions, una de simulació, que mostra el que es desitja, i l’altra la dissimulació, que amaga el que es vol mostrar, esdevenint un mecanisme inconscient d’autodefensa, el qual, fins i tot, pot ser beneficiós.
Essent força benèvol amb ell, com a casa m’han assenyat, potser Casado fos un hipòcrita psicològic, i el que manifesta és un argument, per la qual cosa, per a rebatre’l, i no m’acusen de fal·làcies, hi faré més avall un reguitzell d’assumptes, recentment descoberts, dels quals atesa la seua condició d’“hipòcrita psicològic”, potser no se n’haguera adonat, totes elles mostres ben fefaents dels resultats del banc de proves, a què ens han sotmès al llarg dels darrers vint anys.
Deixe de banda per a una altra ocasió, enllistar els entrebancs a l’educació, els arraconaments i menyspreus, pel desús, soferts per la nostra llengua, en benefici de l’altra oficial, la qual parlen cinc-cents milions, diuen, i veurem quan paren, i per tant no ho necessita, demostrant d’eixa manera allò de més amunt de “cree el ladrón…” en el referit al nacionalisme. Així que heus ací:
– Un jutjat de València, ha imputat tretze directius d’“Eresa”, empresa privada encarregada per la Generalitat, de fer ressonàncies en els hospitals públics, per un presumpte delicte contra la Hisenda Pública i la Seguretat Social, els quals hauran de comparèixer davant el jutge l’última quinzena de l’any.
– La investigació que duu la justícia de la firma Vaersa, (Valenciana de aprovechamiento de residuos SA) entre 20006-2011 es trosseja per facilitar la investigació en tres peces. La principal, sobre el pagament de 2 milions d’euros a 59 directius i personal de confiança, sense disposar de l’autorització prèvia de la Conselleria d’Hisenda com està establert. Hi ha tres alts càrrecs imputats.
– Així mateix, d’una segona peça, s’investiga el pagament de 2 milions d’euros, a set despatxos d’advocats privats, en el període de 2006 a 2011. Cal dir que el Síndic de Comptes ja va retreure el pagament de 655.135 euros en dos anys, sense concurs públic ni formalització de contracte. El pagament més sobtós, el dut a terme a l’advocat Vicente Bru Parra, que va facturar 1,8 milions. Cal dir també alt i clar, que els pagaments es feren a pesar que la Conselleria de Territori i Turisme, competent en la matèria, subscrigué un conveni perquè els advocats de la Generalitat, prestaren assistència jurídica a Vaersa.
– Més encara, en una tercera peça, el jutjat indagarà sobre la compra i lloguer de 65 vehicles per 1,4 milions d’euros, per irregularitats en la contractació, perquè es fraccionava el contracte amb l’objecte de saltar-se el procediment administratiu legal així mateix establert.
– Altre toro, el jutge del “cas Blasco” investiga arran de les declaracions de testimonis en el Jutjat nº 21 de València, quan revelaren que Blasco utilitzà, suposadament, dues fundacions privades, Fundar i Fedacod, perquè tramitaren projectes de cooperació, presumptament fraudulents, i també per realitzar una campanya de desprestigi contra partits i mitjans de comunicació, entre ells El País, que denunciaven pràctiques corruptes al seu departament.
– Una bona prova de l’herència enverinada, que mostra del modus operandi, de les gavines d’ací, pot ser aquesta: “El govern de Fabra deixà adjudicades 42 TDT a dos dies de l’aplegada de Puig”, titular que publica Levante EMV en l’edició del 13 passat, on podeu llegir l’article complet si vos ve de gust. El 18 de juliol de 2012 el Tribunal Suprem va deixar anul·lada l’adjudicació efectuada pel conseller d’aleshores, mestre junt a Carlos Floriano del senyor Casado, Esteban González Pons. Tot just el 23 de juny, dos dies abans del nomenament de Ximo Puig com a president de la Generalitat, s’adjudicaven, fetes les esmenes, les 42 TDT, deu anys després de les adjudicacions inicials, havent plogut, el que hi havia plogut.
– Altre més del mateix, la Conselleria d’Educació, ha rebut la visita dels inspectors del Banc Europeu d’inversions (BEI), tal com Marzà declarava a Levante EMV el 13 de novembre, on podeu si voleu llegir tota la notícia, que el banc investiga, analitzant tot el que ha passat, respecte a la construcció, o no, d’escoles al País. Al 2008, el BAI va destinar 650 milions com a part de 1604 milions de tot el projecte, la meitat dels quals haurien d’haver estat a càrrec de la Generalitat, per a 409 actuacions perquè xiquets, mestres i demés personal de l’educació, no romangueren a barracons, des d’un bon grapat d’anys.
Acabe en una altra notícia, titular d’eldiario.es, del 13 de novembre, on també podeu llegir-la. La Fiscalia assenyala l’alcaldessa de Xerès, senadora del PP, Mª José Garcia-Pelayo com a cap de Gürtel a Cadis. L’assumpte no és cap broma ja que la fiscalia qualifica els expedients administratius per a l’adjudicació de tres contractes del ajuntament gadità amb Fitur 2004, quan Garcia Pelayo va cometre abús de poder perquè Gürtel aconseguira les adjudicacions d’un muntant de 343.000 euros, “eliminant la lliure competència” diu. Potser Casado, no tinga el gust de conèixer-la.
Què voleu que us diga de de les afirmacions de Casado quan potser siga, sotmetent la seua psique a un estudi, un hipòcrita psicològic? De bon segur no hi disposaria hom de prou paper, ni tampoc memòria a l’ordinador, per a rebatre un per un, els seus arguments. Potser, per això mateix, l’hagen nomenat sotssecretari de comunicació del PP-gavines de ponent.
Albal – L’Horta Sud – País Valencià
